Les teranyines de la democràcia

Que dos poders polítics, pilars de l'Estat actualment dit democràtic, estiguin encara avui en discussió no és gens estrany als nostres dies. S'acusa al Rei d'Espanya de corrompre els bons costums i vida exemplar que predica per als altres (i no diem res de la despesa innecessària que produeix!). S'acusa al president del Tribunal Suprem i a la vegada del Consell General del Poder Judicial de mentir i fer un ús abusiu dels diners públics, amb despesa no vinculada a les seves obligacions oficials. L'expresident de Cantàbria senyor Revilla ho deia ahir a la nit amb una afirmació contundent en un programa de Tele 5. Tot això i més fa que existeixi un creixent divorci entre ciutadans i partits, que cada dia més gent ataqui els partits com a ens subvencionats per l'Estat per a fer una política que no es passi de les regles prèviament marcades. Els reglaments dels parlaments són estrets i limitadors, com deia en Labordeta. La gent ataca els polítics perquè, diu, s'allunyen del que interessa als ciutadans; perquè les respostes que donen els polítics són la demostració més clara d'un frau inimaginable per la societat de 1977, que volia construir un món lliure de teranyines, corrupció i actituds neofeixistes. No hem d'oblidar aquella denúncia per estafa que va presentar un dia Lluís Llach a Madrid. Ens volíem allunyar de la dictadura i hem permès que la direcció política de l'Estat i les institucions es convertís en quelcom impenetrable per al ciutadà normal, per al que no forma part de les conspiracions. La gent veu que segueixen tapant-se, diputats i responsables, les vergonyes davant el poble, com passava en temps d’en Franco. La gent comença a dir-se que viuríem tots millor sense polítics, alguns fins i tot pensen que seria aconsellable un govern de tecnòcrates. No pensen que els tecnòcrates no són gent independent. Tothom que té poder té pensament, i a la història encara no hem superat la dicotomia conservadors-progressistes. El tecnòcrata tendeix a ser conservador, no creu en el poder democràtic i el seu conservadorisme es converteix en reaccionarisme. El ministre de l'Interior espanyol, senyor Fernández, i el conseller de la Generalitat senyor Puig, avui tan criticats, serien considerats sants. Tinguem, doncs, en compte que la democràcia té teranyines i poders manifests i ocults. No farem millor democràcia tan sols cantant allò de l’elefant que es balancejava sobre una tela d’aranya. Cal llegir el llibre col·lectiu editat per Ariel Política para apolíticos. Té moltes respostes per a aclarir la crisi política que vivim a Espanya. El que és diferent és Catalunya, que disposa, sortosament, d'una vida política plural.