Lliures o esclaus

Mai no m'hauria cregut que de gran començaria a parlar de la llibertat com a dret natural que s'ha de fer respectar en una democràcia. Sempre donava per fet que llibertat i democràcia son dos conceptes que van units. Un no pot existir sense l'altre. Els que hem viscut la nostra joventut sota una dictadura volíem llibertat i sabíem que la llibertat només pot existir en una democràcia. Però pensar que en una democràcia la llibertat pot desaparèixer, no ho pensàvem. Amb raó, algú ens podia dir que érem massa joves. La democràcia ha d'organitzar sempre la seva defensa institucional: sense llibertat no hi ha democràcia. Però aprofitant-se de la democràcia, és evident que hi ha qui intentarà destruir les llibertats conquerides. Que a la societat hi ha gent que s'acostuma fàcilment a viure sense llibertat és una realitat que no volem assumir. Ajuda a viure sense llibertat el creixement de l'Estat policial: la societat és plena de conformistes. Molts, prefereixen ser esclaus, no tenir pensament. Sacrifiquen la seva llibertat a canvi de l'existència. Renunciaran a l'opinió. Són els que voten disciplinadament els que els manen. En temps de crisi o de dictadura, acostumen a ser la majoria. Els governants no saben ben bé si representen individus o una massa amorfa, perquè els esclaus no manifesten mai públicament el seu pensament. La seva vida és el treball, viuen lligats al treball, no tenen altres ambicions, no manifesten el seu pensament, són silenciosos, no coneixen la crítica, són conformistes. La submissió és condició de la vida amb la llibertat perduda. La societat submisa no necessita la democràcia. En una societat conformista, la democràcia es converteix en un marc canviant fins que les noves generacions surten de l'espai tancat i desborden el marc. Llavors, tornen la llibertat i la democràcia. El cicle es renova en les societats en les que el poder es manté durant generacions sota el mateix timó. Finalment, els mariners descobreixen que els vents no sempre venen del mateix cantó.