Cap un nou model d’Estat

Ara si, ara no, comença a donar la sensació de que el model d'Estat autonòmic que coneixem ha exhaurit la seva virtuositat d’acontentar les reclamacions de poder disposar de diners a totes les províncies de la Castella imperial. Es volia recompondre l'imperi espanyol parlant del programa de televisió 300 millones, quan resulta que l'imperi britànic ja no existeix, transformat en comunitat de nacions, plural, multicultural i multiracial. L'Espanya imperial dels somnis d'uns quants no ha sabut crear una comunitat de nacions similar a la Britànica. Ni al petit territori que li queda a Espanya es respecten les nacionalitats històriques nascudes abans o al mateix temps que Castella. Fins i tot en això, Madrid arriba amb retard a la història. Quan es desperten les guerres colonials espanyoles, condecorant els morts de la batalla del Rif fa 91 anys, ja només cal esperar que aviat condecorin els soldats castellans morts a la batalla de Barcelona l'Onze de Setembre de 1714 o els regiments marroquins que van lluitar al costat de Franco contra l'exèrcit de la República. Caldrà començar a pensar que necessitem un nou model d'Estat, no un retrocés de model cap al centralisme unitari a l’estil de Primo de Rivera entre 1923 i 1929. Els pobles de la perifèria estan disposats al canvi. Però sembla que a Madrid no ho estan. De nou, hem de tornar a dir que els pobles menystinguts i vexats política i jurídicament a la península ibèrica hauran de posar-se d'acord per a canviar les coses. La democràcia que no poden abolir, aprovi les lleis que aprovi la majoria absoluta dels populars per limitar-la i fer-la seva, permetrà, en un futur no gaire llunyà, introduir el canvi per la via electoral. És una qüestió de temps.