Ciutadans contra l’Estat

Cada vegada més, veiem l'Estat com l'enemic del ciutadà. L'Estat s'empara en el dret coactiu, tingui o no tingui raó. Els funcionaris, davant els jutges, gaudeixen de la presumpció de veracitat en els seus documents oficials. Això ja va començar amb els atestats per accidents de circulació. O demostraves un error en l’elaboració del croquis i recepció de la informació o es donava per bo l'informe dels actuants. Hauríem de posar-nos al costat del dret de la raó, no del de la coacció. Igual passa amb les multes de trànsit. I ja veurem com acaba la festa del ‘jo no vull pagar’... La por pel què passarà ha existit sempre. Més ara, quan la presumpció de veracitat té força de llei a favor dels funcionaris. No existeix un equilibri en les actuacions dels uns contra els altres. Sempre ha tingut l'Estat una posició de força en tot. L'Estat només es posa al costat del ciutadà en les grans catàstrofes, en ocasió dels incendis forestals. Però són accions curtes. El bosc cremat, desaparegut, s'ha de repoblar i ara ja no ho faran els bombers, no són els competents. És molt corrent sentir aquesta cançó de “jo no sóc el competent”. També el problema dels horaris de l'Administració és quelcom difícil d'entendre. Oficines que no reben fins a les 12 hores, quan la gent treballa i ha de deixar la feina per anar a fer cua, altes als padrons sense comprovar res... Tot per la via informàtica. Tot és qüestió d'omplir formularis.