Absència anticontaminació

El rei Joan Carles I, com a primera autoritat inviolable de l'Estat, ha decidit, segurament per lloable i prudent consell, anar a l'Aràbia Saudita per a assistir a l'acte d'acomiadament religiós del rei àrab mort. No serà, doncs, present a l'acte de commemoració del bicentenari del Tribunal Suprem espanyol. Cal felicitar a qui hagi tingut la iniciativa de preferir un viatge del Rei lluny de la seu del Tribunal Suprem i del seu president, prioritzant anar a dir adéu a l'amic abans que suportar el ridícul d'un acte en què tindria al costat -i amb qui s’hauria de fer la foto de record- a un president que es diu quarta autoritat de l'Estat, però amb dimissió anunciada pel proper dijous. Tots esperàvem que el Rei prendria la decisió de no anar a l'acte amb qualsevol excusa, si aquest president no dimitia abans. El Rei, aquesta vegada, conscient de la responsabilitat i del deshonor que podia assumir anant a l'acte a fer-se una foto, ha fet bé. No es pot permetre la ‘melange’ amb gent que no ha entès que certs càrrecs són -i s'hi ha d'arribar- amb vocació de servei. Qui s'aprofita del càrrec per a fer turisme o per a serveis més enllà del permès, carregant força despesa pública innecessària per a atenció personal seva i dels seus acompanyants, assistent i policies d'escolta; en hotels, restaurants de luxe, vehicles i altres en temps de crisi com els actuals, no mereix cap reconeixement. Ni l'honor de presidir el bicentenari d'una institució cada dia més desacreditada per aquestes situacions i no pas per manca de qualitat jurídica. La primera autoritat ha fet bé de no acompanyar a la quarta, que li deu respecte donat que constitucionalment administra la justícia, semblava que en nom del Rei. Però aquest president, tothom sap ara, gràcies a la premsa, que se l’ha administrat en interès propi, sense pensar a qui podia comprometre. Els jutges degans, amb molta dignitat, li han dit el que calia. Molts dels seus companys del Consell General del Poder Judicial, també. L'acte oficial del bicentenari serà un acte sense relleu reial, deslluït i sense honor, amb un cost de desplaçaments d'invitats estrangers i espanyols que valdria la pena de conèixer i que surti publicat. Estarem pendents de les notícies i de no haver de llegir la Bíblia per a veure què s'hauria de fer si el nostre personatge insisteix en no dimitir. El millor que podia fer el Rei d'Espanya, doncs, és el que ha fet: allunyar-se de la contaminació.