La dignitat humana, a prova

Que els ‘iaioflautes’ hagin de presentar-se, com el cobrador del frac, a protestar a les oficines de Bankia. Que el senyor Rato critiqui ara les passes del Govern. Que Brussel·les ens renyi per haver fet les coses com les està fent el Govern. Que la senyora Merkel hagi acabat per dir que no vol saber res d'Espanya, doncs sembla que el senyor Rajoy no li ha dit la veritat amagant-se darrera el nou president francès, el senyor Hollande: aquest joc ha estat interpretat com una manca de serietat dels nostres dirigents, i ara la vicepresidenta ha anat corrent als Estats Units a veure com aconsegueix idees i ajuda econòmica per sortir-ne. El problema és que no troben els diners que es necessiten per a pagar el que deuen i tot el que han compromès. Tot ens fa pensar que la dignitat ciutadana està en joc. La persona humana, la seva dignitat i els drets que li corresponen són els temes centrals de la ciència i de la filosofia del dret. Però en els darrers anys els drets de la persona s'han convertit en valors polítics que s'han de garantir i protegir. Fins que no ha arribat la política, semblava que la dignitat de la persona no havia passat del món de les idees. Encara hi ha qui pensa d'aquesta manera. Han estat els acords internacionals i la construcció d'un dret convencional i consuetudinari per la pau els que ho han aconseguit. Estats, constitucions i partits polítics parlen actualment, tots ells, de drets humans i dignitat de la persona. Se’n declaren els més ferms defensors, encara que massacrin els seus pobles com passa a Síria. No es pot tirar endavant una campanya electoral després de John F. Kennedy i Martin Luther King sense parlar dels drets humans. Molts es pensen que la Constitució de 1978 va ser la primera llei fonamental espanyola que reconeixia la dignitat de la persona. Calia llegir l'anterior constitució democràtica, la de la Segona República, per a adonar-se de que els drets humans i la dignitat de la persona no són un invent dels redactors de la Constitució de 1978. Més aviat, van ser remeis posats per a adaptar la situació espanyola a la consciència universal de respecte a la persona i a la seva dignitat.