El Partit Popular guanya punts a Catalunya

S'ha de reconèixer que els dirigents del Partit Popular a Catalunya són intel·ligents i astuts. La proposada abstenció en el debat parlamentari sobre el pacte fiscal que proposa el Govern de CiU -amb el nerviosisme d’ERC, que veu que s'allunya del concert econòmic aprovat en comissió parlamentària- no farà canviar les coses. El Govern de Catalunya se’n sortirà amb uns plantejaments reduïts, amb la seguretat de que el partit majoritari a Espanya beneirà de mala gana la solució pactada finalment. No seria gens bo voler crear un escenari fictici quan el comportament dels ciutadans s'allunya del dels partits. Catalunya és una realitat plural que no pot renunciar al pluralisme, que és la seva força avui, amb totes les contradiccions que es vulguin trobar. Les majories es fan ajuntant minories, com va passar amb la formació del tripartit, o guanyant unes eleccions com ha passat ara. La pressió social no es dirigeix a renovar la governabilitat. La representativitat és la que és, tenint en compte que Catalunya té els mateixos problemes electorals que Espanya avui per avui. Els problemes de la macrocefàlia de Barcelona i les petites unitats urbanes del territori fan veure les coses de manera molt diferent. Uns, els primers, amb més visió cosmopolita; els altres, cercant la uniformitat a través del bipartidisme. En els pobles el pluralisme és una realitat imaginària. Compten les persones, no els partits.