Progressisme no dogmàtic

Un dels mèrits de la nova política és que és possible una aliança de forces progressistes no dogmàtiques, fruit de la mutació política de final de segle. Les ideologies dogmàtiques han quedat reduïdes a posicions radicals i apartades del favor popular. No triomfen en les eleccions. Tampoc triomfen els polítics que han ofert en arribar al poder un cert liberalisme democràtic, han acabat per recolzar-se en la corrupció i el clientelisme i han ensorrat amb la seva gestió l'economia dels seus països. Tota política s'ha de fer pensant primer en la situació real del poble i en les contradiccions entre la política oficial i la vida real. Cal promoure una política de rescat dels joves sense treball. Per què no organitzar un Banc Nacional del Treball amb la creació d'un fons per a finançar les iniciatives empresarials dels joves, la creació de llocs de treball i la formació?. La política no és la llei de la selva ni el resultat d'una gestió globalitzada dels interessos públics, com intenta ser moltes vegades la Unió Europea. La política és un servei, i si aquest servei té un color progressista, plural, format democràticament, amb criteris descentralitzats i que acosti la pròpia política al ciutadà, llavors aquesta esdevindrà progressista.