L’avís d’Astúries

Veient que el senyor Álvarez-Cascos y el Partit Popular no es posaven d'acord per a formar nou Govern a Astúries, el senyor Montoro ha dit que "el temps de Cascos s’ha acabat" i ha amenaçat amb una intervenció immediata de l'Estat central a la comunitat autònoma que es presentava com a ingovernable, fent quedar malament el senyor Álvarez-Cascos, dirigent de Foro de Asturias, amb tot l’estira i afluixa dels dos partits de dreta: Foro de Asturias i Partit Popular. Finalment el Partit Socialista, el Partit Comunista i els d'UPyD s'han posat d'acord i podran fer un Govern de coalició, un tripartit que ja li ha dit al senyor Montoro que no cal intervenir la comunitat autònoma. El senyor Mas, president de Catalunya, veient com les gasta el senyor Montoro, que no ens vol pagar el que ens deu, podria ara revisar el seu programa de Govern comparant-lo amb el programa econòmic i social de CDC de gener de 1977. Per a començar, ha de recordar que CDC no creia en el protagonisme polític de la gran burgesia, la que va pactar amb el franquisme, fent-nos franquistes passius als altres. També ha de recordar que el nostre nacionalisme no és de domini sinó un nacionalisme amb l'objectiu de la consolidació i la plenitud del nostre poble al servei de tots els catalans. Llavors, CDC proposava una redistribució equitativa de la renda, el millorament de la qualitat de vida de les classes populars, l'establiment de les bases per a una autèntica democràcia econòmica i social, i el rebuig del model de creixement generador de desequilibris i de desigualtats. Però ara no es promou la tipificació com a delicte de l'evasió fiscal, ni la supressió d'impostos indirectes que gravin els bens de consum popular, ni es defensa la integració de les assegurances socials dins els pressupostos de l'Estat. Això, mentre els diners de la Seguretat Social serveixen per a comprar deute de l'Estat, per a establir una progressiva socialització i control de l'economia en el sector públic i per a dur a terme una planificació democràtica. Les retallades, els ajustos, les reduccions de disponible per caiguda d'ingressos, la lluita per a equilibrar el deute públic amb els pocs mitjans de que disposa la Generalitat; la sistemàtica oposició als partidaris d’una Catalunya amb una autonomia administrativa dins del marc espanyol, amb menys capacitat política ni nacionalisme català, d’una Catalunya concebuda per a donar més glòries a Espanya com Valencia, han fet posposar a l’equip governant de CiU el desenvolupament d'un projecte polític que venim esperant des de fa 35 anys. L'abandó del progressisme per a abraçar el conservadorisme ha dut el Govern de Catalunya a una situació realment perillosa en la que els partits espanyols tan sols exigeixen espai de poder i afeblir el nacionalisme català. Com si la devolució a Catalunya, el 1977, de la Generalitat republicana abolida pel franquisme no fos altra cosa que un engany més per a frustrar les esperances de tot un poble. Cal recordar el que ha quedat per fer, doncs encara hi som a temps amb crisi i tot. I la mentida espanyola s'ha de posar al descobert en tot moment.