Les actituds polítiques

Cada dia, són més els ciutadans i polítics sense partit. Entre aquests últims, tenim des dels que no ens representen fins els que s'allunyen cada vegada més dels actuals partits però no renuncien a la política. Existeix un conservadorisme polític fomentat pels programes de ràdio i televisió i els concursos amb repartiment de premis. Existeixen diaris que tapen, per exemple, que PP i PSOE s'han reunit en secret a Barcelona per a posar-se d'acord en el tema del pacte fiscal. No tenen per què reunir-se en secret, doncs tots sabem la poca simpatia que té el PP vers el pacte fiscal proposat pel Govern de Catalunya i els dubtes del Partit Socialista. Ara que no és permès fumar, no podem distingir els polítics per la forma d'aguantar la cigarreta. La gran diferència entre l'home d'esquerra i el de dreta és que el d'esquerra és generositat, progrés i ideologia i el de dreta, és ordre i organització. L'home d'esquerres és partidari del diàleg i el debat. L'home de dretes és poc partidari de comparèixer a donar explicacions del que fa ni dimiteix quan li destapen una història que li fa sortir el seu temperament antidemocràtic. Hi ha gent que es creu que els càrrecs els fan inviolables. Els perfils de personalitats autoritàries i amb prejudicis ètnics són els que sobren en el sistema que volem que sigui útil per a inventar una democràcia a l'abast de tothom.