Els diners que no apareixen als comptes

Ara resulta que les comunitats autònomes de Madrid, València i Castella-Lleó, liderades per polítics del partit que governa Espanya, reconeixen més deute del publicat. El Govern espanyol volia fer creïble a Europa les seves informacions sobre la situació econòmica. I ara Europa ens envia inspectors per a controlar els comptes de la banca i el senyor Hollande ja comença a dir que caldrà fer alguna cosa a Espanya, possiblement una injecció de diners per a reflotar l'economia. Ara ja no ens creuen a Europa, doncs. Per la informació que ens arriba i el que diuen els diaris de pagament, el Govern central no va dir la veritat a Europa en el moment de comunicar la situació dels comptes espanyols. Ara resultarà que la marca Espanya, associada als conceptes festa, toros, sol i migdiada, s'amplia a mentiders i corruptes. No és aquesta la qualificació que volem per a Catalunya: no és el nostre estil. Haurem de demanar als botiguers de les Rambles i a les botigues de souvenirs de la costa que deixin de vendre barrets de mexicà i reproduccions de toros i ‘bailaoras’. Paul Krugman en el seu llibre Acabeu ja amb aquesta crisi! recorda que darrera la crisi financera arriba la recessió i l'atur. Krugman repeteix expressions de Keynes sobre el problema: “Les deficiències principals de la societat econòmica en la qual vivim són la seva incapacitat de proporcionar plena ocupació i la seva arbitrària i desigual distribució de la riquesa i els ingressos”.