Mirar el present i el futur

Mirar el present i el futur és el títol de l'article que publico avui al diari El Punt Avui. Recordo que la societat actual s'ha d'emmirallar en la lluita pels drets humans. Els règims s'han d’avaluar pel compliment o incompliment de les obligacions derivades del respecte i garantia dels drets humans. Parlar de repúbliques exigeix aclarir quin tipus de república és vol: si presidencialista, si parlamentària, si autocràtica, si totalitària, si governada pels partits guanyadors en unes eleccions encara que l'abstenció pugi com a rebuig del sistema... Una democràcia que no sigui participativa, avui, no serveix. Una democràcia que no garanteixi les llibertats i els drets humans no serveix ni és admissible en el context del Consell d'Europa i del Tribunal Europeu de Drets Humans. No serveix, en els nostres temps, una república sense democràcia ni una democràcia feta d'esquenes al poble. Els dirigents polítics han de ser honestos: explicar i declarar públicament el que guanyen, quin patrimoni tenen en arribar als càrrecs i en sortir-ne. La credibilitat es guanya amb la fidelitat al poble i al servei públic. Els dirigents polítics tenen l'obligació de comparèixer davant el poble i explicar què fan, les solucions que proposen per a cada problema que tracten i com les elaboren. També han d’escoltar el poble que diuen representar, d’obrir els partits al debat i el diàleg sense imposicions ni tripijocs, sense enganys ni segones intencions. No han de voler disfressar una dictadura de règim democràtic... Posem com a exemple de manca d'esperit democràtic i liberal les recents manifestacions de la presidenta de la Comunitat de Madrid demanant la suspensió del partit de futbol del divendres entre el Barça i l’Athletic Club, tot argumentant les protestes nacionalistes, xiulets i xiulades que se sentiran contra l'himne nacional espanyol i el príncep Felip. Si tot això passa, alguna raó hi ha perquè passi; res no passa perquè sí. La senyora Aguirre hauria de llegir algun llibre sobre liberalisme abans de tornar a dir que és liberal. Aguirre espanta els liberals i crida els taurons.