Escrit al vent

Els ‘indignats’ tornen a les places públiques un any després. Tornen a dir el que ja deien abans de les eleccions. Els que no els representen, però, tenen majoria absoluta al Congres dels Diputats i al Senat. Les queixes contra la política bancària i social segueixen. L'atur no baixa, ans al contrari. Corren rumors del possible divorci del Rei, que segons Peñafiel serà demanat per la Reina. Un divorci no afectarà la monarquia, doncs la princesa Letizia es va casar divorciada. Als supermercats, augmenten els robatoris de menjar. A França, ja parlen de salari mínim sobre els 1.200 euros al mes, a diferència d'Espanya on, per la via de la imposició fiscal, es baixen les pensions i, per tant, es retalla encara més la capacitat de despesa dels jubilats. S'aguditzen les diferències entre una política de dretes i una d'esquerres. Els de dretes tenen més interès en resoldre el problema bancari sense caigudes, injectant a Bankia els diners públics a raó d'uns 600 euros persona major d'edat. Però segueixen sense ajudar als petits empresaris, sense obrir possibilitats de creació de negocis. El que no veiem tampoc és una dràstica neteja de consellers de caixes amb actius tòxics, que pertanyen al partit del Govern, ni es demanen explicacions als consellers i presidents de caixes nomenats per raons de conveniència política, encara que siguin socialistes, i dels que, diuen, van ser unes nul·litats en el món financer. No tothom serveix per a tot, és veritat. Però alguns es van trobar massa bé a la trona i amb les remuneracions que rebien. No varen veure més enllà, com els turistes que miren a la dreta quan els diuen i que miren a l'esquerra quan la guia els diu de girar el cap. Molts presidents i consellers han estat turistes a les seves caixes, no han baixat mai a veure com estava organitzat ni el repartiment de la correspondència entre oficines... no ens consta que qui va ser president de Caixa Catalunya, ex ministre socialista, s’hagués arribat a reunir amb els treballadors de la institució d'estalvi que presidia i a parlar amb ells del futur, de la gestió, de la competència, de la crisi, de la seva política social, del que pensaven de tot. El resultat ja el tenim. Ara Caixa Catalunya passa a subhasta del millor postor. Bankia, en canvi, serà reflotada amb diner públic amb l'Estat, o sigui els nostres diners, com a soci preferent. Algú diu que tot està escrit al vent, com a la cançó de Bob Dylan. No es demanaran responsabilitats a ningú.