Cap un canvi de model però no de formes

La pugna electoral a França, a Sèrbia i a Grècia ens permet analitzar el mateix dia com es manifesta la voluntat dels electors. Haurem de valorar l'abstenció, els vots rebuts pels ultres, el càstig electorals als grans partits de sempre. També haurem de valorar el sistema electoral seguit a cada lloc i la veritable influència dels partits polítics en la societat. A França, ha guanyat el candidat socialista amb el suport dels centristes. Canvi de model polític, per tant, a França i a Europa. A Grècia, ha perdut el Partit Socialista i ha guanyat la dreta. A més, el partit neonazi tindrà també escons, a més del comunista clàssic. La reacció electoral en temps de crisi a Grècia ha estat favorable als extrems. Ara veurem a les legislatives franceses de juny el que acaba passant, doncs el partit ultradretà que dirigeix la senyoreta Le Pen pot aconseguir una bona representació parlamentària. I a Barcelona, el Partit Popular de Catalunya ha tancat el seu congrés presentant-se com a alternativa de govern a l'actual de la Generalitat dient, amb tota l'alegria quan guanyava les eleccions presidencials el candidat socialista, senyor Hollande, que la socialdemocràcia és un fracàs, oposant-se, a més, a que la televisió pública sigui, segons diuen, una televisió independentista. Però, a més, s'ha pronunciat contra el que en diu “rupturisme sobiranista” perquè afirma que ataca la cohesió social, quan és a l'inrevès, i ens vol tenir lligats amb orgull a una Espanya que fa aigües. Passarà ara el que li va passar a Miguel Ángel Revilla, quan va començar a moure's en política, demanant la recuperació de Cantàbria. Qualsevol demanda d’autogovern i de reivindicacions culturals i històriques serà immediatament atacada per separatista. Ja no parlem del pacte fiscal, que el tenim denegat d'entrada. L'espectacle polític i l'augment d'impostos els tenim assegurats. El president Rajoy no trigarà a anunciar-ho. Però la gent és que ni l'escolta. Ara passarem a ser esclaus d'Hisenda. Treballarem per a pagar impostos més que mai. El que hauríem de fer és reclamar al senyor Sarkozy la devolució del Toisó d'Or que li va concedir el Rei. Els seus atacs a Espanya durant la seva caiguda electoral són inacceptables i no mereix aquesta distinció que, haurem d'interpretar, va obtenir per un nou error del Rei i del Govern espanyol en uns moments de crisi en què la dreta especulava amb la continuació del poder conservador a França. Quan era molt fàcil advertir que el poble francès ja no el volia i menys la submissió al dictat de la potència alemanya, submissió d'alguna manera ja manifestada, també, pel Govern espanyol. Si alguna cosa ha fet mal a Europa ha estat el voler ser un imperi quan no és més que un territori amb un Govern en dificultats.