Parlar i dialogar abans que callar

Sembla que les contradiccions apareixen a diari en el nostre Govern. Volent fer creïble el que no era veritat, ha aconseguit que se l’aconselli callar en lloc d'espantar més a la gent. El que és recomanable, però, és que digui les veritats: per exemple, que Catalunya compleix més que ningú en l'esforç d'austeritat de la despesa pública i que el PIB de Catalunya millora malgrat la situació general de crisi. Esperem que el president del Govern d'Espanya, quan torni del seu viatge i trobada amb presidents americans i europeus, ens expliqui el que ha parlat, dit i compromès. Caldrà també que parli clarament amb els ministres d'Economia i d'Hisenda perquè no hi hagi contradiccions. Caldrà, a més, que s'acabi aquesta jugada política de dir que la culpa és de les autonomies i amenaçar amb intervencions de l'Estat. Si ho han de fer a València, Madrid i Castella-La Manxa, doncs caldrà que ho facin però que no comprometin els bons resultats dels altres i en particular de Catalunya. L'Estat no pot pretendre que Catalunya es vegi arrossegada per la mala gestió i el malbaratament d'altres autonomies en nom de la solidaritat; més aviat, això seria una demostració del que no ha de ser, que uns quants paguin la despesa dels altres. Catalunya fa una proposta correcta amb el pacte fiscal per a organitzar la Hisenda de Catalunya a Catalunya i des de Catalunya. És un principi europeu. No demanem res estrany. Hem d'exigir que parlin, que diguin com van les coses; el que tenim, el que no tenim, el que necessitem, el que estan disposats a sacrificar d'armament innecessari; dels impostos que ha de pagar l'Església, de la situació actual de la lluita contra el frau i l'evasiò de capitals; del que s'ha de reduir de la despesa de la Casa Reial espanyola en nombre de funcionaris al seu servei, començant per unes tropes que bé podrien estar treballant a l'Afganistan, al Líban i a Haití en lloc de viure còmodament a prop de Madrid per a fer dues o tres desfilades de gran gala a l'any. Parlar, doncs, i dialogar honestament, abans que callar i no dir les coses.