Llibertat i democràcia social

Llibertat i democràcia social és avui el crit de guerra dels que creuen en una economia lliure en una societat lliure. Hubert H. Humphrey, que va ser senador i vicepresident dels Estats Units, ens va deixar un llibre que titulava The cause is mankind (Humanitat és la causa), un programa liberal per a una Amèrica moderna, publicat el 1964. Humphrey parlava dels drets humans, de les necessitats de la vida, de la lluita contra la pobresa, de la qualitat en l'educació i la cultura, de l'acolliment dels nous americans, de la política de desarmament i de nous plantejaments de funcionament del parlament i les relacions entre Govern federal i els estats. No es tracta d'un manual dels anys 60 per als anys 70 sinó d'una guia d'un home reflexiu a qui preocupava la marxa de les eleccions i els moviments de protesta contra la guerra del Vietnam. No volia minimitzar els problemes, com es fa avui en moltes ocasions. Tenia molt present les accions dels personatges de la seva època que, com el Papa Joan XXIII, van acostar est i oest en el moment més greu de l'enfrontament entre Kennedy i Krustxev. La seva tasca va ser una guia per a la construcció en llibertat d'una democràcia social. No pot haver-hi avui democràcia sense política de drets humans. Els drets humans no són un invent postbèlic dels anys 50 sinó el camí per a assegurar el futur de la humanitat en pau. I perquè aquest projecte sigui real cal frenar la corrupció i l'especulació, l'espoli i l'abús en les relacions entre els pobles. L'acord de les Nacions Unides de 1960 per a promoure la independència de les antigues colònies va ser una aportació més d'aquest nou esperit que encara hauria de ser present en moltes decisions de Govern.