Els divendres, ajustos; els dilluns, rumors i contrapoder

Els divendres de cada setmana són ara com el divendres sant: divendres de passió... divendres de mort. El dissabte, trobem publicats al Butlletí Oficial de l'Estat els reials decrets aprovats en el Consell de Ministres de cada divendres. La senyora vicepresidenta en dóna compte als informadors a l'hora d'emetre. És la transparència a la que ens volen acostumar, amb un vocabulari que sempre els doni la raó de tot el que diguin. Aquesta tarda, havent dinat, veia uns nens jugant en un vaixell pirata situat en un parc davant el restaurant on menjàvem. En sortir els pares, sentíem cridar els nens dient: “som pirates!” i la nena deia: “jo sóc la capitana”. Almenys ens adonem que la canalla ja és conscient, des de ben petita, del dret a la igualtat; no com abans, quan tenir el pare un 600 o tenir un Mercedes permetia classificar les selectes amistats dels fills. Ara, ja saben que hi ha capitans i capitanes: no els passarà com a nosaltres. Dilluns, arribaran els rumors a la Borsa, lloc on les cotitzacions de les empreses pugen o baixen. Els rumors serveixen per a desbordar el termòmetre de l'economia. Al carrer, trobem un nou contrapoder, els ‘indignats’ que diuen que els polítics no els representen. Ja ho deien fa un any i segueixen dient-ho. Ara són més. Avui, s'han manifestat en to festiu pel passeig de Gràcia. Diuen que eren uns dos-cents mil. Molts bancs voldrien tenir-los avui com a clients. Aquests nois i noies que fan debats i volen arreglar el món poden ser imaginatius, fer invents, obrir noves vies de negoci. Poden fer néixer una nova democràcia participativa. Existeix un altre contrapoder, el dels mercats, el de les potències que volen dirigir les nostres vides. El món avui ja no és el mateix món dels anys 60. D'aquells temps en què varem néixer molts de nosaltres tan sols conservem el missatge de l'organització, de les aglomeracions urbanes, de la divisió social de les ciutats en barris financers, barris comercials, barris residencials o barris d'esbarjo. I dins d'aquesta divisió trobem la real: la dels barris benestants i la dels barris de la misèria i la pobresa: els que no s'ensenyen, els que són en carreteres secundàries. Seguirem doncs veient els divendres com els divendres de passió. Divendres per a patir estrenyiments i dissabtes per a demanar hora al psiquiatra en llegir el BOE. Aviat ens trobarem que s'apujaran els drets de les defuncions i per tant les assegurances d'enterrament.