Aquells principis que són vius

La fal·lera per controlar l'economia espanta a la gent, que comença a retirar dipòsits dels bancs i caixes. Els Governs de les comunitats autònomes es troben amb dificultats. O sigui, amb manca de liquiditat per la caiguda dels ingressos fiscals, com a conseqüència de l'alentiment econòmic que pateix la societat (fenomen no previst quan es va posar en marxa la bombolla immobiliària, fiant el progrés a la construcció de pisos i camps de golf, en lloc d'invertir en la innovació tecnològica. Una circumstància que es va donar, també, al no frenar la concessió de crèdits a particulars de qualsevol manera, sense garanties de liquiditat, amb un augment de la morositat que tendeix a arribar al 9 per cent, amb uns immobilitzats en stocks immobiliaris avui invendibles -com no sigui perjudicant el mercat de lloguer, que ja es veu perjudicat per les retallades de sous i l'atur en més d'un membre de moltes famílies, la qual cosa impulsa la baixa dels preus dels lloguers i per tant la caiguda de beneficis i, conseqüentment, dels impostos per guanys a pagar en el seu moment-). La caiguda econòmica, la paralització empresarial, encareixen el crèdit a l'Estat, quan el que es necessita clarament és una política que permeti una xarxa, és a dir l'establiment de les bases per a assolir una distribució de la renda més equitativa, el millorament de la qualitat de vida de les classes populars i mitjanes empobrides per aquesta crisi i l'establiment de les bases per a una autèntica democràcia econòmica i social, com proposava CDC el gener de 1977. Cal, a més, el rebuig de l'actual model de falsa austeritat i de falsa transparència per a no fer públics els desequilibris i les desigualtats reals. La situació actual exigeix, a més, una planificació pública sense fixar objectius obligatoris per a la producció i la inversió sinó indicatius i oberts a la competència.