Moltes coses han de canviar encara

No m'hauria imaginat mai que als nostres dies, a Madrid, uns agents uniformats renyin a seguidors del Barça perquè parlin català entre ells, dient-los “això és Espanya” i la resta que ja ens podem imaginar. A aquests servidors de l'ordre públic, sembla que no els han instruït per a respectar la pluralitat lingüística com a dret natural de les persones. Algú els ha dit, i repeteixen com una consigna de feina, que a Espanya, l’espanyol i res més. Aquesta actitud davant els seguidors del Barça és ben representativa d'una manera de fer i de pensar que s'allunya de la democràcia. És lamentable, i no diu gens de bo dels seus comandaments, que agents uniformats es manifestin d'aquesta manera. També va ser sorprenent la cara d'emprenyats mal dissimulada dels representants del Govern espanyol presents al camp de futbol en el moment de la xiulada general. S’ho van prendre molt malament. Però ja ho esperaven, doncs la presidenta de la Comunitat de Madrid, senyora Aguirre, per a dissimular la seva situació i crear altres problemes, havia convidat tothom a xiular. Per cert, que al camp la xiulada va fer més soroll que l'himne nacional espanyol i els telespectadors no l'escoltàvem per TVE. Alguna cosa va passar durant la transmissió perquè el soroll ambiental es perdés. En no sentir la xiulada, la senyora Aguirre es devia quedar tranquil·la. I el príncep Felip va fer com si res. I al final va aplaudir i tot. Va ser el més sensat de tots i se li ha de reconèixer. Ell mateix ja fa temps va dir que no havia votat la Constitució, que se la va trobar feta com el jovent actual i que tot era revisable en democràcia. Ell entén que la gent no hi estigui d'acord. Però molts dels que l'envolten es resisteixen als canvis. Comencem per l'educació dels funcionaris de l'ordre: algú els ha de dir que el català i el basc no són nacionalismes excloents; que el català és un idioma que s'ha de respectar, que els catalans són ciutadans amb drets i obligacions com tots els ciutadans europeus, que no es pot imposar un idioma al carrer ni detenir a la gent que va a veure un partit de futbol i impedir-los fer la seva festa... ni impedir els xiulets ni treure’ls les senyeres i estelades que duguin en passar la frontera geogràfica de la seva comunitat autònoma per a arribar a la capital del Regne d'Espanya. El que els agents no podien prendre és la llibertat ni el dret dels catalans a manifestar que Catalunya és una nació.