La gran mentida

Ens sorprenem ara de que els diners públics es posin a disposició dels bancs i no es doni cap mena d'ajut ni de suport a la petita i mitjana empresa i al professional liberal. Els treballadors, que no tenen consciència de classe, viuen sotmesos a l'espantall de l'atur, amb inadmissibles pensions per a la vellesa, amb jornades de treball que no respecten la conciliació de la vida laboral i familiar, amb unes assegurances socials que no garanteixen prestacions adequades en cas de malaltia... La situació que vivim posa en qüestió els trets fonamentals que caracteritzen el règim econòmic vigent, basat en l'acumulació i el deute públic. Cal reorientar l'economia cap a una socialització de la riquesa i una profunda democratització de la societat. En els moments actuals, parlar de redistribució equitativa de la renda és com agitar el flabiol dels somnis, ens diuen, doncs empitjora el nivell de vida de tots, els desequilibris i les desigualtats. Som davant una gran mentida social i política. Les elits es protegeixen repartint-se llocs ben remunerats als consells de bancs i caixes, sense demanar-se explicacions per les destrosses, corrupció i errors de gestió que ara paguem tots plegats, ben al contrari de com es va fer amb el grup Banca Catalana i Banesto fa uns anys. La gran mentida va ser posar al davant dels establiments financers que ja anaven malament a polítics que eren els portals per a les ajudes econòmiques i subvencions a les fundacions dels partits, els negocis dels fidels i les combinacions per tapar-se els uns als altres. Ara l'explosió del sistema és previsible.