La fi de l’Estat que coneixem

Deia fa uns dies el catedràtic de Dret Internacional senyor Xavier Pons que l'Estat que coneixem, més tard o més aviat, ha de desaparèixer. L'Estat és un invent del segle XIX, una conseqüència de la Revolució Francesa orientat a organitzar l'Administració pública i el territori. Avui, ens trobem que poden existir estats sense territori com les illes Tuvalo, que esperen la immersió amb la pujada de les aigües del mar, o estats amb territoris esqueixats d'altres estats, com poden ser les illes Fèroe i Groenlàndia; estats creats sobre una base territorial aliena, com Israel, el 1948, o pobles amb base territorial, com Palestina, que no són reconeguts com a Estat a les Nacions Unides. Altres territoris que esperen ser admesos en el concert de les nacions són Escòcia i Catalunya. Llençar una pedra ben amunt, com un coet, pot produir una pluja d'estats. L'Estat sabem ara que no és la nació, que no és la terra, que no és la corrupció de les institucions. L'Estat no són els funcionaris. L'Estat no és el poder de qui mou la maquinària del poder i dels mercats que obliguen el poder. L'Estat és avui una realitat imprecisa i complexa que no podem definir com en un manual de Ciència Política. L'Estat és una realitat operativa que existeix en els butlletins oficial, les lleis administratives i els codis penals. El coneixement que tenim de l'Estat no ens permet identificar responsables més enllà dels funcionaris que hem d'anar a saludar per resoldre problemes. Sembla que és un ens al servei del poder que pot fer fracassar el Govern. De fet, la corrupció espanyola i la política de la mentida pietosa, ben coneguda ara a la Unió Europea, han fet fracassar les polítiques de contenció del Govern conservador. Ens cal, doncs, inventar un nou Estat que no signifiqui abusos de poder, que no confongui autoritat amb poder, que sigui un element públic de servei i solidaritat social, no un sector privilegiat en nom de la seguretat en el lloc de treball. Cal inventar un nou model d'Estat per al futur d'una humanitat diferent, empobrida però solidària. No és suficient per aquest nou model el concepte d'Estat segons la sentència del Tribunal Constitucional 4/81, de 2 de febrer, afirmant que l'Estat és una organització complexa. L'Estat i els tribunals ho saben.