Ni dia d’Europa ni dia d’Àfrica

Dóna la sensació de que vivim aïllats en un món apartat de la galàxia europea. Volem ser independents i tenir sobirania quan resulta que l'hem de cedir a Europa per a tenir esperances de vida. Però, en el nostre aïllacionisme, oblidem que som europeus i no celebrem el dia d'Europa, el 9 de maig. Tampoc hem celebrat el dia d'Àfrica, el 25 de maig. Però sí que celebrarem el dia de les forces armades. Celebrar el dia de les forces armades amb una desfilada i un bon àpat és més important que parlar d'Àfrica i d'Europa. D'Europa, el que ens interessa és que ens posin els diners per a netejar les finances encara que ho fem malament. No volem que ens controlin gaire, per a poder gastar i tornar les alegries a unes quantes famílies que ara porten els diners fora tot i que manen els seus. Després, ja veurem com i de quina manera els tornem, si és que els hem de tornar, i Europa no fa figa gràcies a nosaltres, els grecs i els italians. El tema és si amb els diners que ens donin no podem seguir fent prejubilacions i acomiadaments. No tenim clar si les fusions que ens exigeixen estan exemptes de pagament d'impostos, com l'Església, els sindicats i els partits. Queda molt per aclarir, per fer les coses ben fetes. Hi ha molta gent que es pregunta per què s'ha dit que Bankia quedava nacionalitzada, si no s’ha donat cap procés de nacionalització. Ho han fet copiant en Chávez de Veneçuela?. Es aquesta la nova escola dels populars?.