Save the children and the grandparents

El Txad no és l'únic lloc on s'espera la mort de centenars de milers de nens si no els arriba alimentació suficient. On hi ha gana, hi ha mort, manca d'escoles, de cultura de pau. Trobarem nens soldats a moltes nacions vulnerables econòmicament i també esclavatge sexual de les dones. La força de les armes com a única llei i raó. Els grans tampoc no compten. Han de morir com els indígenes que, arribat el fred, es posaven asseguts davant la tenda a esperar el moment de la seva marxa del món material, amb el somni dels que ja han complert les seves funcions i d’acord amb la natura. On els pobles són febles, on els principis de la democràcia no es respecten, on els drets humans no existeixen, l'abús i l'explotació del poble animalitzat per unes minories, a la vista de tot el món civilitzat, és la norma habitual. Les riqueses del territori, el poder i l'ambició econòmica són les regles conegudes. Ha canviat alguna cosa en aquests darrers 50 anys a la Guinea Equatorial espanyola que, entre dictadors, varem deixar el 1968, abandonant a la seva sort una població explotada i espoliada, amb un índex d'analfabetisme, malalties i pobresa prou important?.