la fallida és del sistema financer

A Europa ens donen un ajut per refinançar la Banca espanyola. Però responem tots. No es tracte d'un préstec als bancs, sinó d'un préstec a l'Estat. S'han acabat les caixes, el tracte familiar de les caixes d'estalvi de tota la vida. Ara tots som bancs. I el que ha fallat han sigut els crèdits als empresaris per guanyar força diners, les hipoteques sense mirar garanties ni peritatges segurs. Qui en rep les conseqüències és  la gent treballadora de tota la vida. Pagarem per moure qualsevol paper, la correspondència que rebem del banc encara més cara i mecanitzarem tota la relació. Ens entendrem amb màquines. Els que treballen, els que lluiten per tenir obertes les portes de l'emprese no ho tindran gens fàcil. Res de demanar crèdits, ni esperar cobrar a temps els diners que els degui l'Estat i qualsevol administració. Les caixes són buides menys per la despesa oficial i els sous de diputats i càrrecs, i depenem de l'exterior, no dels capitals que han marxat, sinó dels diners que ens posin els inversors voltors, dels nostres propis estalvis i els de l'avi. Els bancs també ens cobraran per guardar-nos els diners.  També ens acabaran posant un impost oficial o sagell per cobrar xécs i rebuts. Passarem encara un temps complicat i difícil. Però el que és cert és que els caps de setmana trobem ple arreu. Encara queden diners al menys per disfrutar un dia a la setmana, fer els ponts i anar de vacances.  La desigualtat i les influències que semore han existit fa que la crisi sigui per segons qui, no per tothom. El que ñes iuncomoprensible és que el Givern no exigeixi als Bancs i Caixes rescatats que tornin els diners invertits pel rescat. Els prèstecvs s'han de tornar, i és la societat tota sencera la que fa el prèstec  a les entitats nmal gestionades. Cal saber tambñe que n'han fet dels diners que han perdut i qui s'els ha emportat. En tractar-se ara de diners públics, l'obligació de transparència i és.