fronteres imaginàries
by
Pau Miserachs
/
dilluns, 19 de novembre del 2012 /
Posted in
mentida,
nació catalana,
sobirania,
successió d'estats
Diuen que hi han malalts imaginaris. S'ha arribat a escriure una obra de teatre amb el tìtol "le malade imaginaire"que ha tingut força èxit. Però ara la nova malaltia és el síndrome fronterer. Diuen que si esdevenim independents posarem fronteres, duanes i tancarem mercats arreu del món. Aquesta afirmació és una solemne mentida, doncs Catalunya no tancarà la porta a ningú si assoleix la independència. Menys encara separarem famílies. Tant sols als especuladors, els que vulguin destruir la nació catalana i els drets humans, i els delinqüents. No parlen de la successió d'estats. Sembla que no interessa voler explicar el que vol dir construir un estat nou sortint d'un altra. Existeix tota una doctrina internacional sobre la successió d'estats que es vol ignorar. Catalunya no marxa de l'euro, Catalunya no posa en perill cap inversió estrangera. La borsa puja i baixa sense la marxa de Catalunya cap a la plena sobirania com a referent. Els indicadors econòmics no tenen res a veure amb les eleccions catalanes. També és veritat que si Catalunya disposès dels 70.000 euros de recaptació fiscal a Catalunya i dels diners de les cotitzacions a la seguretat social a Catalunya que s'endu Espanya, ningú no s'hauria de preocupar per les seves pensions. El que no és comprensible és com, veient perduda la partida, encara continuen punxant des de Madrid la bombolla espanyolista, fent còrrer rumors contra Catalunya i els seus dirigents, explotant electoralment la política de la por i la mentida. No veig que sigui aquesta una bona manera d'estimar Catalunya, a més de negar-li el dret a decidir el seu futur a la nació catalana. Més aviat semblen actes d'imposició contra el desig de tot un poble que el seu President en funcions interpreta i condueix. Fou una llàstima que en el debat de TV3 ahir nit ningú no plantegés clarament a la representant del PP la pregunta de si accepta avui que Catalunya és una nació, malgrat que el TC hagi dit fa dos anys que Catalunya no és una nació acceptant el recurs plantejat pel Partit Popular. La resposta segurament pel que va dient en la campanya electoral, l'hauria acabat de retratar com tambñe el reoresentant de ciutadans que es serveix d'un nom que no li correspon amb el concepte de la paraula.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada