els nous oligarques de temps passats

Comença a ser preocupant que part de la campanya s'orienti a parlar d'un nou país , però sense posar clar com serà aquest nou país. Sembla que la gran solució que han trobat, més aviat a prop del vell lenisnisme, seria  fer baixar  de la piràmide del poder les 400 famílies  qualificades com oligàrquiques que diuen controlen l'economia catalana i que els que estan a baix puguin pujar. Però ni expliquen com i de quina manera ho farien.  Quan es tracti de nomenar càrrecs ben remunerats, cap partit amb poder tindrà problema ni escrúpols en fer-ho. Quan es tracta de escanyar els contraris, fer sectarisme, és evident que tampoc tindran manies a l'hora de redactar disposicions. Els nous aspirants a oligarques que volen substituir les 400 famílies poderoses la única cosa que fan és promoure la defensa dels castells dels actuals oligarques, que tanquin files per barrar el pas i  no deixar passar els nous revolucionaris. No parlen de valors republicans ni de valors democràtics, sinó d'enderrocar part de la societat. Serveixen dramatisme, obscuritat i odi social. No som en temps de fomentar imposicions d'uns estaments socials contra els altres, ni de osar la democràcia en mans d'un petit grup que es vol imposar als demés,  sinó en temps de promoure la solidaritat transversal de tots per salvar la situació de crisi  que ens vé donada des de fora, des de Lehman Brothers, des de una banca espanyola que ha fet inversions  fallides per no dir despilfarro a favor dels cercles empresarials i interessos polìtics vinculats, i les Caixes que s'han posat a fer política bancària de foment de la bombolla immobiliària, en lloc de la pròpia d'una Caixa d'estalvis. El problema no són 400 famílies, sinó els poders que han permès aquesta situació, la desinversió  i l'evasió de capitals a Suissa i altres paradisos fiscals.  Agradi o no. el tems de les revolucions i demolicions socials ja ha passat.