canvis i retocs necessaris

S'acaba de publicar un llibre recull dels articles publicats en diverses épocas des de 1977 per en Santiago Carrillo al diari El País. Carrillo parla de la integraciò a Espanya d'uns pobles minoritaris, excepte Portugal que es va independitzar després de guanyar una guerra. Carrillo no valora que la unió dinàstica de Isabel de Castella i Ferran d'Aragó no genera unitat dels pobles sotmesos a les monarquies respectives. Eren temps de monarquies absolutes beneïdes per l'església. Els drets dels súbdits no contaven, tant sols la opinió dels reis, els nobles i els representants de l'església. L'expansipo dels regnes era per via militar o per aliances matrimonials. La llibertat no existia. Ferran d'Aragó va implantar la inquisició per assegurar-se la fidelitat imposada per la ortodoxia oficial.Catalunya era la rebel, doncs tenia llengua pròpia, dret propi, corts pròpies, regnes i territoris exteriors vinculats al territori, mentres que Espanya tenia que mirar a l'Oest i descubrir la nueva España, el Nuevo Santander, Nuevo Laredo i enviar en Fray Juníper Serra a predicar i establir missions evangelitzadores. Espanya fou un país fet per absorció de nacions i territoris. Els Reis de Castella i Aragó van ocupar els califats de Còrdoba i Granada, acabant amb vuit segles de dominaciò àrab a la península anomenant l'operació militar com la reconquesta. Ells són enterrats a Granada, territori de frontera amb el sud. L'enemic era a Argel. El Marroc no existia. Feta la Reconquesta, l'expansió va seguir a Amèrica i Filipines i més tard els Austrias regnants la van extendre fins Flandes fins el desastre marítim de la nomenada Armada Invencible. Els abusos, intolerància i corrupció a les provincies d'ultramar van començar a provocar els alçaments i desmembrament del territori per la independència promoguda per Bolivar i altres patriotes amants de la llibertat. Espanya, governada per la supèrbia, el dogmatisme i governs i militars cabuts, mai no ha volgut dialogar fins veure's davant els fets consumats de la derrota. Temps és de que les coses vagin de diferent manera. El Concili Vaticà II ho recomana des de fa 50 anys, Les Nacions Unides des de 1948. Europa com a Uniò fou creada el 1957 per defensar la Pau entre els seus pobles. La Constitució de 1978 que no és irreformable, parla de la dignitat de les persones i els drets de les nacionalitats històriques.