desafecció i manca de confiança

Pilar Rahola ho deia clar en el darrer programa  "el gran debate" de tele 5 quan es referia a la rotunda oposició del Govern espanyol a  permetre fer una consulta als ciutadans de Catalunya sobre la independència que demanen algus partits i una bona part de la societat civil: << Tenen por de la democràcia>> . En realitat hi ha una creixent desafecció entre Catalunya i Espanya  que ens recorda l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol en el seu darrer llibre "El caminant davant del congost" que no s'arregla amb espots de publicitat on els principals dirigents del Partit Popular que ens ho nega tot apareixen dient: <<Catalunya me gusta>>. Però cap d'ells per la brevetat de la frase no explica com ni el perquè. Diuen això i segueixen practicant una actitud destructiva, la política de la por, a més de dir que no ens necessiten per sortir de la crisi i que els immigrants sens menjaran amb la natalitat superior a la catalana, imposant la seva llengua i costums, rebutjant els nostres, de manera que  a Espanya creuen, igual que Franco als anys 60, que Catalunya, amb o sense la independència, camina cap a l'autodestrucció ella soleta. Jo comparteixo l'opinió de que la política espanyola segueix un total desencert envers Catalunya, tot i que ens condiciona, però  el desencert i mala gestió espanyols de la  decebedora crisi oberta entre Catalunya i Espanya, no ens poden impedir ser nosaltres com a país, tenir un bon govern, enfortir-nos interiorment com diu en Jordi Pujol, treballar per ser menys dependents, alliberar-nos de la subordinació econòmica i social a uns interessos que no són els catalans ni els europeus. Creure en el nostre esforç i creativitat. Treballar per el bé comú nacional, ser més europeus que mai..