i els obrers on són? Final de campanya

Acabem la campanya electoral com la varem començar fa ja temps amb missatges dels partits demanant el vot. Uns per Catalunya, la llibertat i la democràcia a la catalana. Els altres per què Catalunya no es separi d'Espanya i tot segueixi més o menys igual. Però ningú parla dels obrers, la gent que no va al davant a les llistes com tampoc presideixen clubs de futbol. Professors universitaris, polítics professionals, funcionaris, i candidats descooneguts són els que llegim a les llistes que ja tenim i les que diumenge trobarem a les taules. Una esquerra dividida, amb propostes ben diferents i una dreta també dividida, centrada en l'unionisme o la independència. Les novetats que han  aparegut han sigut les discutibles i fraudulentes denúncies de corrupció en documents aparentment no oficials contra les families Mas i Pujol des de 2003 com a mínim que la Vicepresidenta del Govern espanyol demana s'investiguin. S'Han sigut denunciats els fets com a calumnies i possible delicte electoral. Però no s'aclareix per part de ningú, si és veritat,  quin és l'origen dels diners invertits a Miami, Acapulco, Puerto Madero i altres punts, i els que s'han trobat  a Liechtenstein i van ser regularitzats fiscalment. La més gruixuda l'a dit finalment la Sra. Sanchez Camacho, del PP català, demanant la suspensió de la autonomia de Catalunya per l'article 155 de la Constitució. Tothom s'ha tret les caretes. Hi haurà sens dubte hegemonia convergent. Però desprès de les eleccions començarà la gran feina, la tasca de futur de reconstruir l'esquerra plural amb un nou pal de paller. Per recuperar l'hegemonia a Catalunya i canviar de política, fer democràcia social del poble al servei del poble, l'esquerra necessita unitat. Alguns partits d'esquerra, avui endogàmics i sectaris, amb poc més de set mil militants, com ja van fer el PSUC i en part el PSAN  hauran de passar a la història. Necessitem noves formacions amplies, potents,  obertes, engrescadores de la nova utopia,  com ho fou la ERC de 1931 ara empobrida amb més funcionaris i  classe mitjana que no pas treballadors,  o una Iniciativa per Catalunya sense obrers autèntics que signin erls Manifestos de recolçament. Tampoc serveix un PSOE-PSC de senyorets i càrrecs i ex càrrecs proposant com a segur i sensat el que no votarà el Partit Popular al Parlament espanyol. Necessitem  nous ponts joves entre el poble i el poder, forjadors de lleis justes al servei de la democràcia, que siguin capaces de canviar també la llei electoral, la llei de partits, la llei de financiació dels partits, la normativa de la Junta electoral,  el Reglament del Parlament de Catalunya, suprimir les Diputacions provincials i les provincies, potenciar l'autonomia municipal, fer polítiques socials sense enganys ni promeses incomplertes, promocionar els treballadors a la feina política, eliminar els polìtics professionals o de carrera funcionarial característics dels sistemes conservadors. Polítics servidors del poble,  de totes les classes socials, sense exclusions, nets de corrupció, sense sospites de favoritismes ni de nepotisme. La classe obrera també compta i no convé que els polítics que diumenge guanyaran i seuran al Parlament,  oblidin que els obrers també voten i tenen drets socials. Obrin el diàleg des d'ara, pactin solucions per a tots i no esperin que els demanin els seus drets al carrer. El final de campanya és el començament de la nova utopia. El nou Estat català a proclamar ha de servir al poble català que és tothom que viu i treballa a Catalunya, l'estimi o no, pagui o no pagui els impostos. Que no s'equivoquin uns i altres.