desigualtat com a norma social

Sembla poc difícil derogar les lleis anteriors o modificar-les de manera que tinguin un contingut i direcció diferents. Tampoc és gens complicat interpretar i aplicar lleis amb una lectura restrictiva, conservadora fins i tot contrària als Drets Humans. La desigualtat és cada dia més considerable. Amb perspectives de creixement  econòmic nul·les a Europa i negatives a Espanya. Els pobres, cada dia més, fan cua als bancs d'aliments a l'espera de trobar els bens que necessiten per seguir sobrevivint. Els suicidis comencen a ser comentats als sermons dominicals de les esglésies. El neoliberalisme econòmic imperant a Europa no ha donat lloc a l'estabilitat i redistribució del benestar que tots esperavem, en canvi a pujat la desigualtat i la misèria amb la desaparició de les classes mitjanes arrossegades per la crisi, amb els acomiadaments constants de treballadors desubicats del mercat de la feina. Aquesta situació genera populisme a dreta i esquerra, generacions partidaries del poder totalitari i l'eliminació dels partits considerats com els pares de la cultura del diner, la corrupció i el desgovern que ha permès la crisi actual i la destrucció de la competència amb l'enxufisme, les maquinacions i les bones relacions. Joseph Stiglitz  ha publicat a l'editorial Taurus <<El precio de la desigualdad>>,  recordant que l'1% de la població té el que l'altre 99% necessita: educació, seguretat, sanitat, vivenda comfortable, esperança de vida. El lliure mercat que genera la desigualtat  i la concentraciò de poder com a norma bàsica, no es pot deixar tant lliure quan perd la sensatesa i la injustícia social, quan la política es posa de genolls davant l'economia i els interessos creats.