res de estat plural a l'horitzó

Ho diu Toni Aira en la seva columna a El Periódico d'avui. La dreta espanyola no té cap interés en fer una Espanya plural. Cap desig de projecte comunitari ibèric. Iñaki Anasagasti empaita les clatellades de la dreta espanyola en un comentari a diario crítico. Xavier Bru de Sala en el seu article d'avui posa el PSOE de comparsa del PP. Ernest Maragall, ja fora del PSC posa en marxa el reclutament de gent jove per un projecte sobiranista  democràtic d'una nova esquerra catalana per després de les eleccions. El Govern ha decidit avui reorganitzar l'administració per evitar segons diuen les duplicitats de competències. Un es pregunta com és possible que ho descobreixin a Madrid tants anys després d'haver inaugurat amb la devolució a Catalunya de la Generalitat, l'Estat de les autonomies sense sobiranisme compartit. Amb tot això, el Rei diu a la India que la nostra econiomia segueix per bon camí i l'atur, en lloc de confirmar el que diu el Rei,  segueix pujant i ja passen del 25% de la població activa a l'atur com ens informen els diaris i reconeix el Govern espanyol. Els aturats i sense feina són més de cinc milions.  Mentres el gendre del Rei resulta que paga quotes de 52.000 euros mensuals d'una hipoteca de cinc milions amb un sou declarat a Hisenda de 3.000 euros, el jovent que no té endolls  ha de narxar de casa seva, parlant idiomes, cercant treball en el mercat de la feina lluny de l'àmbit familiar. Poca importància ha de tenir però en una Europa Unida si els catofuls no hi arriben. És com a Amèrica quan un jove de San Francisco va a treballar a Nova York o a Seattle o a Chicago.  Nosaltres no estem acostumats a la mobilitat ni a les grans distàncies. Avui les distàncies es medeixen per el temps que trigues d'anar d'una banda a l'altra del territori. Dues hores d'avió és una mida correcte de temps. Als partits els passa quelcom similar, ni saben com adequar-se als temps canviants. Els partits a Catalunya i Espanya ja no podem seguir tenin lectures aïllades ni confuses com tenienal començament de la transició. L'horitzó és europeu. O som liberals, o som socialistes. o som conservadors, o som revolucionaris, o  som ecologistes, o som independents i  també, centristes. L'important però és la diversitat, el pluralisme, el diàleg de les cultures que fan Europa. Saber conviure, no explotar ni aprofitar-se de la bona fe dels demés, en definitiva.