democràcia de baixa qualitat

Ho ha dit el cap de llista de les CUP per Barcelona. El fet de que no es puguin presentar a les eleccions a Catalunya aquells partits o candidats  sense representació parlamentària prèvia que no hagin recollit l'aval de l'1 per cent del cens electoral, contrariament al que passa al Pais Basc o a Galicia on es pot presentar a les eleccions qualsevol organització, és un fet demostratiu de que es vol limitar la participacipo i el pluralisme. La normativa electoral actual no afavoreix la renovaciò polìtica, sinò la continuïtat i la desmobilització.  Haurem de dir com els imdignats, guanyi qui guanyi, que no ens representen. Haurem de fer vaga el 14 de novembre  perquè aquests electes no ens volen deixar viure com gent normal. El propi President del Govern espanyol, considerat l'artifex del desastre del Prestige a Galicia fa deu anys quan era Ministre de l'interior al Govern del a les hores President Aznar, no dona importància als 40.000 milions d'euros que ens haurem d'empassar, vull dir afegir al deute que hem de pagar tots els ciutadans. Incomprensible que el deute dels bancs l'haguem de pagar els demés i que això sigui normal per el Govern, quan hauria de ser una mesura extraordinària  d'Estat a fer retornar als Bancs amb els seus beneficis i patrimoni, començant per el dels seus directius i propietaris. A Catalunya en sabem molt de bancs i Caixes absorbits,  dissolts i en fallida. A Espanya els aguanten amb els diners del poble. És un dels efectes d'una democràcia de baixa qualitat. Nacionalitzem les perdues i privatitzem els guanys. Pot ser que les xinxes i els ratolins apareguin als llocs més insospitats. La Banca espanyola amb dèficit n'és una bona mostra a més de certes presons que haurien de ser transformades en espais públics i Monument en record dels molts bons ciutadans sacrificats inutilment,  com és el cas de la Model de Barcelona. No ens volen deixar fer vida normal, la de cada dia, la de la cultura, la de la família, la de fer avançar la ciència i el progrés social. Manca el respecte a la vida plural i el foment de la participació polìtica. Després d'haver destruït en pocs mesos totes les esperances de la reforma per la democràcia de 1976, Espanya avui no és l'exemple de paìs per envejar.