disciplina periodìstica com a censura

No existeix la censura clàssica  en el sector de la informació. La violència moral, les pressions de governs, polítics  i lobbies, el crim organitzat, les resolucions judicials com en el cas Egunkaria, el poder legislatiu, la corrupció, els interessos creuats, les subvencions i publicitat institucional, són la nova estratègia que es proposa disciplinar els periodistes. La disciplina periodística es converteix en la nova censura. Els informadors es cnverteixen en mers reproductors de comunicacions fabricades sense possibilitat de contrastar-les, ni de preguntar massa ni d'afegir res.  Es diuen veritats a mitges,  que poden acabar sent grans mentides. Ara s'invoca la llibertat de dir i la llibertat de callar. La hipocresia d'alguns és pel mig de tot. La llibertat d'expressar un pensament es troba dificilment en l'activitat informativa. La periodista de RTVE a Londres ja ha sigut cessada per lligar el tema Escòcia amb el cas català. No volen que es parli ni d'Escòcia, ni del Quèbec, ni de Sardenya,  ni de Flandes, ni de Catalunya, ni d'altres terres que dins d'Europa es volen alliberar de certs lligams. Aquesta vegada tots tenim clar que no hi haurà abandó de l'expressiò electoral, encara que les presents eleccions no siguin gauire diferents de les anteriors en l'aspecte formal. No ha canviat el sistema, seguirem descineixent qui són la major part dels candidats que llegirem a les llistes, si les llegim totes. La societat parlarà amb el seu vot, tot seguint reclamant el dret al silenci. Les reclamacions vindràn després.  Tiots sabem que les lleis evolucionaran poc o gairebé res. Mancarà una nova empenta de la societat per que els legisladors pensin que quelcom ha de canviar. La llibertat d'informació es mereixerà un estatut legal per evitar la disciplina com a nova censura, els acomiadaments i destitucions com a represàlia. Observo amb disguts que els capdavanters no acostumen a parlar de la lliberrtat d'expressió en els seus programes electorals. És una qüestió que com el dret al secret professional de les fons de la informació, sempre queda penjat o no convé que s'en parli. Com menys es protegeixen els drets, més fàcil és silenciar el que no convé que es digui i se sàpiga.