el meu país com a fet diferencial

Josep Pla va descriure en "el meu pais", publicat l'any 1958 com a volum XII de les seves obres completes amb editorial selecta, una visió personal de les coses bàsiques del país: metereologia,  cuina, les festes i la gent. Per Pla les estàtues de broze o de marbre són indiferents a la metereologia. Els homes i les dones, en canvi hi són enormement sensibles. Diu que ni s'ha de condemnar la cuina dels altres pel fet d'ésser dels altres Condemnar és una manifestació d'ignorància. Podriem traduir-ho a la política actual, quan la gent demana que desapareguin els vells partits. Considera una de les coses més agradables que es poden fer en la vida és discutir tranquil·lament amb els amics. Quan no ens podem moure de les nostres personals apreciacions que són conviccions. Contraposar veritats a les conviccions és quelcom difícil amb la gent que no és partidaria del diàleg. El menjar enllaunat dona un paper decisiu a l'obrellaunes. Pot ser que sigui necessari un obredialegs per ajudar a resoldre les diferències entre una i altres, no ens convertim en estàtues insensibles com la dona de Lot de tant mirar  cap endarrere. No fem el guirigall habitual com en els envelats de festa major dels pobles. Val més que constatem vitalitats. La vitalitat del cor de  Catalunya no s'ofega ni s'adorm quan ens diuen que no hi haurà nació, que no podrem ser catalans. Condemnar Catalunya al no res i a seguir sent provincia d'Espanya en nom de la Constitució com a llei inamovible, pels segles dels segles en els temps actuals, és la tonteria més absurda i antijurídica que haguem pogut escoltar en molt temps. Demostra aquesta apreciació inamovible dels governants espanyols una clara ignoràcia de les regles de la democràcia, els drets humans i una pèsima gestió del conflicte nacional. El fet diferencial és viu, agradi o no al Govern espanyol.