afro optimisme i mercats emergents

Ha passat per alt als nostres  mitjans de comunicació que el dia 12 d'octubre el Sr. François Hollande va fer un discurs al Parlament de la República del Sénégal parlant de un nou model de relacions entre França i Sénégal. Hollande ha afirmat el dret de cada poble a triar el seu model de desenvolupament i de democràcia. Ha dit que hem de ser capaços de definir un desenvolupament compartit, la cooperació, unes noves relacions basdades en el respecte, la transparència, el bon govern, la claredat i la solidaritat. Hollanmde ha trencat amb l'expressiò de Sarkozy quan va dir que els africans no havien entrat en la història. Pot haver qui bhi cregui. Però, comntrariament al que va dir Sarkozy, Àfrica és a la història i al futur de la història.El professor d'Esade Jaume Giné, acaba de publicar un llibre amb el títol "Asia marca el rumbo" on explica també la capacitat de creixement dels països africans, la seva importància demogràfica, les riqueses naturals existents a l'Àfrica encara per descobrir, la importància que té Àfrica per Xina com a territori agrícola. Ara Àftica ja no és la finca de cap país europeu, ni de la França, ni de Bèlgica, ni del regne Unit colonials. Àfrica és un  continent emergent que vol que es parli de generositat, de desenvolupament, de lluita ciontra les pandemies. Àfrica, i Sénñegal en particular, no vol reparacions  per els crims dels esclavistes. La reparaciò moral és suficient ha dit  Macky Sall, el President  de Sénegall. És el temps de l'afro optimisme, el progrés de les llibertats, el temps de veurew recular la conflictivitat, la reducció de la pobresa, dincs són aquests els indicadors del progrés de la democràcia, no altres. La reducció del deute, la caiguda de la infklaciò, l'equilibri de la baklança de pagamentsd, l'equilibri de les finances públiques, les nives relacions de respecte, de transparència, de claredat i de solidaritat són altres indicadors del bon govern.  Seguint ara a Jaume Giné, és clar que Àfrica doblarà aviat la seva poblacipo, arribaran als 2.000 milions d 'habitants i  més d'un 40% de la ponblació aviat viurà en els conglomerats urbans. Pot ser de fet la quarta potència mundial disputant-se el lloc amb la nova Rússia i els seus territoris d'influència: Creixement continu, riquesa en minerals i energia, terrenys agricoles per produir aliments, dominació de les malalties tropicals, formació de les noves generacions en la diversitat i la multiculturalitat, no submissió a sectarismes ideològics ni religiosos. França n'és conscient d'aquesta niova potència emergent en el temps i cerca aliances i nous mercats a Àfrica contra la crisi, per l'accés als minerals necessaris, per conservar la llengua i la cultura franceses, per superar la crisi que redueix el nivell de vida dels francesos. Catalunya ha de anar a l'Africa moderna, com a paìs no colonitzador, com hi ha anat la Xina,  perè  sense fer contractes  lleonins com Xina ha fet, com explica Jaume Giné,  ni establir relacions abusives, d'Imperi.  El nostre futur es troba en els mercats emergents.