Ha sentat malamanet el retard de l'Estat en pagar els diners que Catalunya necessita. Ha sentat malament que la seguritat social exigeixi el 20% com a recàrrec d'apremi per l'impagament a temps de les quotes de la seguretat social dels treballadors de les entitats afectades. Ha sentat malament que el Ministre de Cultura i educació vulgui espanyolitzar més els nens catalans, anacionalitzant-los de Catalunya. Una apostea de futuir, enfrontaments, radicalismes a la vista, malestar a les families. N veiemj un esforç a Espanya equivalent al que fem a Catalunya. No hi ha diàleg. Segueixen les afirmacions, els pronunciaments, les amenaces. No aorimen l'administració central, més aviat esperen que aprimem les autonòmiques. No redueixen despesa militar de veritat. El pressupost va bé pels polìtics de Madrid. No pensen en les polìtiques de la diversitat. Si no es respecta la diversitat mai no podrà haver una entesa, ni unitat, ni disposició a sacrifici dels uns per els altres. El poble català comença a estar-ne cansat.Sentim que ens prenen el pel i ens buiden les butxaques sense cap mena de contraprestació. Donem per no rebre res.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada