la llei que governa el poder legislatiu
by
Pau Miserachs
/
dimecres, 17 de juliol del 2013 /
Posted in
bé comú,
límits,
poder legislatiu,
preservació societat
Ens hem de remuntar a Locke per trovar qui ens digui quina és la llei que governa el poder legislatiu. Segons Locke, tal i com explica en el seu segon Tractat sobre el govern civil, la primera i fonamental llei que ha de governar el poder legisñatiu és la preservaciò de la societat. El poder legislatiu és el poder suprem de l'Estat, i és sagrat i inalterable i cap edicte de ningú, sigui quin sigui el poder que el repatlli, tindrà la força i la obligació d'una llei si no ha sigut sancionat pels magistrats (diputats) escollits o nomenats pel poble. La llei per ser llei necessita el consentiment de la societat, El poder no pot ser arbitràriament i absolutament exercit sobre les fortunes i les vides del poble. El poder absolut i arbitrari no pot ser compatible amb les finalitats de la societat i del govern que son preservar les vides, les llibertats i les fortunes, assegurar la pau i la tranquilitat. Tot el poder que tingui el govern ha d'estar dirigit ùnicament al bé de la societat exercit segons les lleis establertes de les que també han de respectar els límits el goverenants, doncs el govern no potservir-se del poder amb propòsits o procediments desconeguts pel poble o pels que el poble no hauria donat el seu consentiment de forma voluntària. La propietat de l'individu no estarà assegurada si el que mana gaudeix del poder de prendre a una persona part de la seva propietat per les seves propies finalitats i com decidieixi. Aquest és el sentiment que deixa tot el fenòmen de la corrupción per l'apropiació de diners de tercers amb finalitats llunyanes del bé comú. La resposta social ha de ser sens dubte la revocació del mandat parlamentari. Només el poble pot determinar el tipus d'Estat que vol i no poden els seus diputats elegits delegar en terceres persones l'autoritat per fer lleis. Tampoc poden els governants augmentar els impostos sibre la propietat del poble sense el seu consentiment. Aplicades aquestes idees i recomanacions al'Estat dels nostres diez és ben evident que el poder assentat sobre la corrupció i apujant els impostos sobre els bens dels ciutadans no gaudeix de la confiança del poble. La hipocresia no pot ser considerada llei de governança del poder legislatiu i menys encara de l'executiu en una societat democrática.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada