dret, llei, sentit comú, ètica.

El dret i la llei no viuen tems d'harmonia. Cada día trobem lleis noves, modificacions i correcions d'errors al BOE. Una veritable inflació de lleis i disposicions menors, Reglaments i Ordres. Sembla que encara estiguem en el periode de canvis legals en començar la democràcia sense ruptura. Algú comença a pensar que la llei va contra el dret, que es vol imposar la llei del poder absolut sobre el dret i els interessos generals, el bé comú, sense oblidar els principis generals. L'administració de l'Estat està sotmesa per disposició de l'article 103.1 de la Constitució a aquests mateixos principis que la llei pot destruir. l'Estat de dret no s'acaba doncs amb la llei coactiva que pugui imposar una majoria absoluta de govern que legisli i menysprei les minories i la oposició. Tothom sap que en el món actual es volen desregular situacions amb codis de bones pràctiques, reduir el positivisme, fiar més en la ètica, el sentit comú que predicava Thomas Paine amb el seu Common Sense del segle XVIII publicat abans de la independència i la Constitució dels Estats Units d'Amèrica que començava per diferenciar societat del govern, atribuint al govern la responsabilitat de la seguretat, exigint a més una consciència clara per no tenir governs amb l'inocència perduda, per no seguir sota poders externs a la nació. També explicava com els britànics rebutjaven el compromís i criticava que el poder de legislar i governar encara estigués en mans dels reis. Paine també deia que Amèrica era únicament un objecte secundari en el sistema de la política britànica que intentava a més reduir el creixement dels bens a Amèrica. El dret de ser lliures i tenir pau per comerciar fou una de les raons de la Declaració d'Independència i trobar una nova seguretat jurídica que impedís l'arbitrarietat. La democràcia no és un fenòmen mediàtic, la llei en una democràcia no pot fomentar l'arbitrari, anar contra el dret i el sentit comú.