una situació que esdevé permanent

Les societats industrials estan en crisi i l'autogovern català sabem la gent d'esquerres que no ha fet un bon ús del poder institucional en relació al benestar dels ciutadans. El nacionalisme democràtic i progressista no pot fer altra cosa que treballar per acoinseguir més poder per Catalunya com a nació. Cap Estatut, com tampoc la Constitució espanyola, es pot interpretar com a renúncia dels drets històrics. LOes emp4reses i la gent hyan anat e4ndavant durant anys, s'ha conseguit un nivell de progrés més lligat a l'esforç del treball i a l'assumpció de riscos pels empresaris que a la creativitat institucional. I si anem aixeccant la situació és mercé al sacrifici dels treballadors i als riscos empresarials. La Generalitat i l'activitat política s'han desprestigiat fins que la societat civil ha prés la iniciativa en el moment en que l'Estat central ha començat l'absorció de funcions que no ha transferit i l'aplicació del marc legislatiu espanyol en contra del català, disminuint a més els recursos públics de Catalunya. No es pensa en fer a Espanya una administració europea, dinàmica, eficient, menys burocràtica. Aquest dèficit es troba a Catalunya amb una administració perifèrica de l'Estat que ho sembla tot menys pròpia. Com ja deia Heribert Barrera el 13 de Desembre de 1989 en el debat dels deu anys d'Estatut, augmenta la marginació social, les discriminacions, les desatencions a la gent gran. La política social és gairebé inexistent sota aquesta administració.I ara seguim a pitjor. I tots sabem que hi ha problemes en la utilitació del català a les Universitats, la justícia, les emisores de radio. Catalunya segueix inundada de diferents cossos policials que depenen d'administracions diferentes quan tots haurien de dependre del Govern de la generalitat. Catalunya té poc pes a la Unió Europea, cap Comissari, pocs diputats, l'Estat no compta amb Catalunya per què la Generalitat defensi directament els legítims interessos dels catalans davant la Unió Europea. Tot continua passant per Madrid. El balanç és poc positiu, però menys l'anterior apatia. La il·lusió i l'engrescament en la consulta que exigim fer democraticament ens ha de dur a la llibertat per cionstruir un futur de progrés.