què volia reventar la vicepresidenta?

Va venir per fer-se notar. Li vcan regalar un llibre sobre literatura catalana i dues roses. Però no va veure res, no va voler veure res de que és Catalunya. NO es podia mostrar en públic. La gent la hauria rebutjat. La seu de la delegaciò del Govern espanyol ben rodejada de cotxes policials per un si de cas que no hi hauria sigut, doncs el rebuig popular a Catalunya vol dir no fer ni cas, i si cerc ava l'escàndol també es van equivocar. Van demostrar que Catalunya no està per perdre el temps amb manifestacions i menys el dia de la festa del llibre i la rosa. Ella i els seus, però no comparteix. No va voler anar al Palau de la Generalitat a Trobar-se i parlar amb el President de la Generalitat. Només volia que es parlès d'ella, abanms que dels llibres i de la rosa. Volia prendre protagonisme al que és tradicional a Catalunya. No sé si en Paul Preston ha prés notes per el seu proper llibre, o que hauria escrit en Gabo que ens ha deixat sense fer soroll, ara viu els cent anys de soletat i s'escriu ell mateix on sigui el seu esperit. Segueix a Barcelona, es va fer barceloní. La marxosa Vicepresidenta ha vingut i ha marxat. Mai no serà barcelonina, no ho vol. Ella vé a marcar que és Madrid qui mana, i en castellà que es la lengua oficial de España, i s'equivoca, presenti l'excusa que vulgui, doncs qui mana i vol manar és la ciutadania, el poble, qui vol decidir i qui no vol que decideixin per ell. Només s'ha reventat a si mateixa. Ha conseguit el rebuig de molts empresaris i de la gent. Si torna que vingui a dialogar, no a voler imposar presència. Això a Catalunya no serveix per res ni porta en lloc, és un acte de supèrbia que tant sols costa diners als ciutadans. Que la celebrin els seus és una farsa d'autocomplaença que durarà mentre tinguin el poder, res més. Després passaran a l'oblit com tot el que no té el favor del poble. NO es mereix fent el que fa que li dediquem un llibre. No perdrem el temps criticant-la. Possiblement hauria fet millor anant a Sevilla amb la Espe a cantar gemio i tronio pels de la festa taurina, a fer identidad nacional amb mantilla i peineta. La Feria de Abril de Sevilla si és Espanya, la festa del llibre en canvi no es cultura de sang, dominació, violència, no va amb Espanya. Esperem que camimí de l'aeroport s'en hagi adonat de que les diferències són més profundes del que li havien dit els seus fidels.