Catalunya no es rendeix

Iceta consegueix impedir la celebració del ple de dilluns vinent anant a demanar-ho al Tribunal Constitucional.  El socialista Iceta vol aturar ara la declaració d'independència de Catalunya servint-se de l'estructura legal i judicial espanyola. Anticatalà dins de Catalunya? Havia de demanar la suspensió un dirigent socialista català?  En quuin loc queda pels socialistes la defensa dels drets humans i socicals? Es pot imposar en democràcia una nació damunt una altra per la força i amb l'ajut dels Tribunals? La Constitució com a sostre únic. L'hegenonia d'Espanya sobre Catalunya és l'objectiu de sempre. Mariano Rajoy amenaça de nou Puigdemont, i suposo que també Catalunya, amb mals majors "si  no tornem a la legalitat constitucional", que vol dir rendir-se sense condicions i cinvoicar eleccions a Catalunya que és el que vol Inés Arrimadas. L'Església encara no sap que el dret a l'autodeterminació correspon per dret natural a tots els pobles sense limitacions ni exclusions, amb independència del tamany i nombre d'habitants. Algunes televisions espanyoles, és pùblic, manipulen la informació. col·laboradors de diaris deixen de ser-ho per no acceptar la censura. Avui gent espantada als bancs a retirar fons, per un si de cas, i altres compren als supermercats el que no necessiten en el moment en que per protegir drets i clients els bancs domiciliats a Catalunya, i per no perdre la llicència  fan canvi de seu o domicili social dins d'Espanya, als efectes fiscals. i operatius. L'article 155 dela Constitució planeja o la llei de seguretat nacional de 2015 planegen sobre Catalunya, i el vell socialista espanyol Alfonso Guerra continua clamant per una operació militar com tmbé el vell ministre d'UCD Sr. Camuñas.   No n'han tingut prou amb el lamentable espectacle  de brutalitat i la mostra d'odi organitzat per la Guàrdia Civil i Policia nacional  el passat diumenge a Catalunya, esbatussant ciutadans indefensos. El Rei ha manifestat fermesa en la seva democràcia limitada i vulnerable, donant tot el poder a l'Estat. "Unidad de España i guardar la Constitución", el primer principi de la nova Espanya. El Ministre d'Interior a més ha decidit retirar a Mossos d'Esquadra totes les medalles que els han reconegut per nsewrveis fets a la societat sin no fan jurament de la Constitució. Ser desafecte serà impossible  aviat si es vol un lloc de treball. Ja els queda només exigir-ho a la gent que són a les llistes de l'atur i als malalts en llistes d'espera per ser operats en els hospitals catalans. Amenaçar amb mals que no es diuen produiran, atemorir, colpejar gent gran, gent jove, dones,  tot per impedir votar i segrestar urnes i paperetes de votació és una forma molt subtil de voler imposar l'hegemonia del poder, emparat en la severitat i l'agressivitat del Rei, la Vicepresiudenta del Govern i el Propi Mariano Rajoy. Es tracta de guanyar als independentistes, amb les mesures i armes que sigin necessàries, destruir l'autoritat de la majoria parlamentària catalana favorable a la independència. El Jove Rivera tér pressa per  guanyar vots amb el seu ·ferotge anticatalanisme". Pérez Rubalcaba, ex secretari general del PSOE, proposava ahir a El País  la reforma federal de la Constitució per  aturar l'independentisme català. Però com sempre deixen  d'aclarir com seria la seva proposta que ja ha destroçat el Tribunal Constitucional negant a Catalunya el caràcter de nació.  Federalisme a seques no voldir res més que el que ja tenim sota el nom de "Comunitats Autònomes", amb competències sempre sota control de l'Estat, amb els diners de Catalunya recaptats per l'Estat i administrats per l'Estat impedint l'existència i funcionament de l'Agència Tributària catalana. La pproposta Rubalcaba és impossible, perimer perquè els socialistes no tenen majoria al Congreso de los Diputados, Rajoy no vol canviar res, i segon, per què Catalunya té molt clar que si no disposa de ple autogovern la lluita del poder espanyol contra el poble català i la Generalitat seguirà oberta, conflictiva i cada dia més agressiva. No hi ha ni volen a Madrid que hi hagi diàleg, Els convé llençar Espanya contra els catalans. L'ex president Aznar ho té molt clar que atacar Catalunya amb la bandera espanyola és rendible. Per el PP, els espanyols, a diferència dels catalans són gente de bien, que és el que diuen  en la convocatòria de la manifestació programada per diumenge vinent a Barcelona, que pensen omplir amb gent   traslladada de totes les provincies espanyoles. Es t5acte de fer presència i una mostra de força espannyola.No en tenen prou en enviar uns vaixells de la Marina amb l'excusa del Saló Nàutic. Molta gent vindrà doncs a passejar  diumenge per Barcelona del bracet del PP i possiblement ciuitadans.. Però Catalunya ja no vol ser quatre provincies espanyoles. I segueixen sense entendre-ho. Espanya creu que  Catalunya vol trencar amb segles de vida compartida, cosa que és mentida, doncs el que hi ha hagut ha sigut una ocupació o desplegament militar, opressió i repressió, com ara  tornen a fer. No volem els catalans compartir més aquest estat de coses i submissió forçada a un poder, una administració, unes lleis i una justícia que no ens respecte ni ens compren com a poble.  Ekl canvi cap el futur i la modernitat és indispensable. La independència la via. Que el Rei d'Espanya ens tracti de deslleials , ja no ens sorprèn, doncs parlar de república vol dir allunyar-se d'un Estat concebut i fet per mantenir una monarquia costosa,  opaca i obsoleta, en base a un estat de dret que no contempla ni garanteix de fet la protecciò dels drets humans, la justícia social i la dignitat de  les persones i els pobles.   Els tres partits que parlen de mantenir Espanya unida es mostren incapaços d'establir vies de diàleg amb Catalunya, no volen. No veuen la necessitat de ser generosos, donar esperança de futur a tothom, tenir ambició de concòrdia i construcció democràtica, presentar propostes atractives d'entesa i cooperació, en lloc de demanar més repressió i violència contra el poble català i el seu Govern de la Generalitat. Està per veure qui fa violència a Catalunya, doncs els mitjans no ho diuen tot, manipulen informació a conveniència dels interessos de l'Estat. Callen i amaguen els insults que rep el ciutadà, les paraules malsonants que varem sentir diumenge esquitxades a les dones i joves per els serveis de l'ordre pùblic. Això no interessa que se sàpiga. Oficialment tot fou perfecte i ben fet. Medalla segura per el Coronel de los Cobos. Corona d'espines per el President Puigdemont,si puguessin. Tot continua sent una lluita pel poder de la Generalitat. El que no compta pels estats majors del partits és el poble cridat a  opinar i manifestar-se votant o a manifestar-se  com acte de rebuig pacific al menysteniment i els maltractes policials de paraula i d'obra. Pel diàleg constructiu no és possible imposar o exigir condicions prèvies, com fa Rajoy. El problema segueix sent el Govern d'Espanya que ara es presenta com el demòcrata de tota la vida i ataca el català tractan-lo de totalitari i altres qualificacions que formen pat d'un vocabulari gens agradable per un polític europeu. Puigdemont ja va dire ahir "Així, no" contestant el missatge del Rei. Ara molta gent, segur, de la decepció de les paraules del Rei ha passat a l'exigència democràtica, mentre altres treuen banderes espanyoles i preparen la confrontació entre comunitats lingüìstiques. Espanya està fracturant  aconveniència el poble català, mentre els pares i els mestres tenen autèntics problemes per explicar als nens per què la policia pegava diumenge els seus pares, germans més grans, avis i tietes. La desafecció de Catalunya del règim autoritari espanyol és un estat anímic impossible de canviar,  La desafecciño a un rpegim que seoara entre gente de bien i malos els que no pensen com ells, no és desfà amb  esbatussades, insults, maltractaments. Cada dia és més impossible redreçar la situació de conflicte per molt que s'esforci el President Puigdemont. I encara que ara puguin arribar a impedir per la violència la declaració d'indepoendència, poden tenir clar que el conflicte seguirà viu. Encara no han entès que Catalunya no es rendeix. La Sentència la dictarà el poble, no un tribunal en nom del Rei.