cap un nou ordre?

Explicava ahir Francesc-Marc Alvaro en el seu article publicat a La Vanguàrdia "Espanya no es vota"  que  diumenge 1 d'octubre un amic d'ell va viure l'experiència de la policia asssaltant de manera violenta la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, dient que "Estamos haciendo cumplir la ley; España no se vota".  TAmbé van colpejar sense cap consideració la consellera Clara Ponsati. El missatge  policial era clar, com diu en Marc  Alvaro, doncs per el Govern espanyol, la justícia i les forces de l'ordre entenen que la unitat d'Espanya és intocable, no es pot debatre ni se'n pot parlar. Aquest plantejament ens vol instaurar en la incertesa  quan veiem que les forces de l'ordre, en nom de la llei, s'excedeixen en tasques repressives  per imposar els criteris de la unitat forjada amb violència el 1714 i el 1939. No ens han dut la confiança, sinó la por i l'odi impulsat a molts indrets d'Espanya contra el món català, Es creuen donant cops de porra en nom de la llei ho poden resoldre tot, com feia el règim franquista. La crisi política que vivim no és una mera qüestió interna de l'Estat espanyol, és la lluita d'un poble per destapar situacions properes al genocidi i recobrar les seves llibertats, drets i Estat. A Madrid es neguen a tot diàleg i impossibiliten ponts d'entesa. No volen mitjantcers perquè no reconeixen el Govern de Catalunya i el consideren fora de la llei. No volen la DUI, volen La rendició del President Puigdemont i el reencaix  català obedient  a Espanya, controlat per el Govern Central.  El Govern d'Espanya nega la realitat i pot provocar una crisi europea amb el seu tarannà intolerant amb Catalunya, com explicava l'observador internacional de l''1-O  Bart de Valck ahir al diari ARA. I Miquel Iceta, forcós aliat del PP no ha tingut cap inconvenient en promoure accions judicials per  suspendre el ple de dilluns   9 d'Octubre. No sabem si per convicció o per facilitar que Rajoy, amb la benedicció del Rei, decideixi amb més calma si ens apliquen els articles 116 amb la regulació de la Llei Orgànica 4/81, de 1r de juny sobre els estats d'alarma, excepció i setge, i el 155 de la Constitució  per  prendre el control de la Generalitat,   o la llei de seguretat nacional de 2015, sempre amb presència militar espanyola a Catalunya. En aquestes condicions Iceta es postula bara com mitjancer per evitar la Declaració Unilateral d'Independència, quan tots sabem que  Rajoy vol empresonar Puigdemont. Amb la defensa de la Constitució intocable hi afegeixen l'estat de dret, figura jurídica d'un entramat legal que pot variar del liberalismne a la dictadura segons cada govern.  En cap moment ha definit Espanya què és i com està construït el seu estat de dret a partir de l'evolució de la legalitat del franquisme que  també deien era un estat de dret, malgrat que impedís el divorci, l'avortament, la maçoneria, el comunisme, el republicanisme, la vida sexual heterodoxa, la llibertat d'expressió i de comunicació, de reunió i manifestació Aquest ordfe avui torna amb la llei mordaça i totes les dificultats imposades a la pràctica de les llibertats, rematada amb la violència en nom de la llei. Les xiulades a Gerard Piqué en el camp de joc son la mostra d'unb estat d'ànim i de sentiments anticatalans que és com han educat a la gent, en llooc d'ensenyar-los a estimar i pr5acticar la generositat. Puigdemont és el més dolent i ha fet un desafiament al Rei i a Espanya, com deia l'editorial de El Mundo   d'ahir.. Ja està tot dit. Els catalans segueixen decepcionats amb l'Estat i bona part d'Espanya pel que ha passat i el paper del Rei, aferrat a la lletra de la Constitució, assumint el discurs oficial de Rajoy. Catalunya segueix a l'espera del recolzament suís i norueg, amés d'alguna trucada de dirigents polítics estrangers a Rajoy per fer-li entendre que el cas català no és tant solos cosa d'Espanya i en democràcia no es poden llençar operacions policials amb brutalitat com tothom ha vist per les televisions estrangeres, no precisaament a les espanyolles que  van censurar aquestes informacions. Espanya també ha donat vida a ,l'extrema dreta que surt al carrer sense por. Ells són els bons. Se senten protegits per la violència, els insyults als catalans i els càntics daurats. Ells volen controlar els carrer com les bandes llatines. L'objectiu era i segueix sent desestabilitzar Catalunya  tot el possible abans de que pugui declarar la independència. Encara  intentarà l'Estat fer-ser amb la Catalunya  independent i no retirar policies i guàrdies civils destinats a Catalunya a més de no voler cedir el control dels ports i aeroports al govern català o exigint que es convoquin eleccions a veure si poden fer fora els independentistes del Parlament com somia Inés Arrimadas.   No volen veure ni tenen voluntat polìtica de diàleg que els demana Europa, perquè semblent ignorar-ho que Catalunya porta segles vivint amb un desig històric al que no reunciarà mai, com va dir Puigdemont en el seu missatge també televisat de resposta al Rei. Tant sols els queda ara organitzar un genocidi de Catalunya per mantenir el seu ordre constitucional, per impedir que les llibertats que els catalans entenen i guarden, les entenguin els mateixos guàrdies i policies que van enviar a esbatussar catalans una vegada  sàpiguen que existeixen els drets humans  que van violar legalment per intentar evitar que els catalans recobressin les seves llibertats. Amb la força policial desplegada el dia 1- O volien imposar intencionadament la submissió dels catalans. No ho van  conseguir tot i que ens han tractat com  expressions indicatives de sectaris, colpistes,  miserables, chusma, talibans, regió sense llei,. radicals anti-convivència, com la ETA, nazis i  xenòfobs. El mateix Enric Millo, membre del PP, Delegat del Govern espanyol a Catalunya va dir el 2013 que lo nostre era "més greu que els terroristes". Tornem al "Hable bien" i a escoltar els crits de "Arriba España", doncs ser patriota  per la ultradreta espanyola exigeix parlar el castellano i arraconar el català, com vam  tenir clar el 27 de gener de 1939 amb l'ocupació de Barcelona per les tropes franquistes. L'escàndol polític internacional Espanya l'ha servit destruïnt la democràcia. Seguim amb  la política dels conquèridors que considera pecat ser català.