Tirania per impedir la independència

Els partidaris de la unitat d'Espanya parlen de la vulneració de l'estat de dret per imposar el Govern de Catalunya una legitimitat i una sobirania considerades il·legals. Volen fer inviable la independència. Neguen tota sobirania a Catalunya i aplaudeixen la presència al territori català de forçes militars d'cupació i el seu desplegament a les infraestructures bàsiques, com aeroport, ports i aduanes. Els  pactistes vinculats als interessos espanyols parlen de trobar un diàleg i una entesa amb el Govern d'Espanya amb l'intervenció de mitjancers. Callen quan el Ministre Zoido diu que les forces de l'ordre enviades a Catalunya van complir amb la seva feina de manera impecable i indiscutible. Això no els convé criticar-ho a diferència del que ha fet l'Esgésia. Manifestacions organitzades a diversos punts amb banderes espanyoles a dojo, amb una macro concentraciói a Madrid que tractava el Govern català de terroristes, cridant Puigdemoint a Prisión i escridassant amb la frase  "soy español"que  hem sentit  dir a Pineda de Mar als policies que colpejaven ciutadans indefensos. Societat Civil Catalana amb el suport del PP,   C's i PSC es vol manifestar diumenge a Barcelona per recordar que ells són Espanya i Catalunya és Espanya. Per omplir Barcelona  de banderes espanyoles han previst desplaçar molta gent d'excursió a Barcelona. Saben que a Catalunya són una minoria insignificant. Però el que ninteressa és  sortir per les TV molta gent manifestant-se pe3ls carrers de Barcelona i moltes banderes espanyoles onejant. Volen ignorar que els catalans recordem amb la bandera espanyola  la ocupació feixista de les tropes franquistes amb la mateixa bandera, però amb diferent escut ornamental, el 1939. Aquesta bandera ens recorda la repressió, l'opressió i la tirania de la gent del Movimiento Nacional. Els que tracten així les relacions amb la gent catalana semblen ignorar que l'església condemna l'ús de la violència contra la població, perquè ara, com amb l'aixecament militar contra la República el 17 de juliol de 1936, es tracta de mantenir  l'ambient belicista contra el catalanisme, creat amb la sortida de les forces expedicionàries  de les casernes habituals  amb destí a Catalunya.  Han ferit i segeuixen ferint el sentiment nacional català i la dignitat del poble. No els interessa el diàleg que ens neguen des de fa molt de temps, malgrat que les consciències toves que prefereixen parlar de pau abans que seguin practicant la resistència passiva i declarar la independència. Legitimitat democràtica no ens falta, diguin el que diguin. La força no és la llei, La llei és la voluntat del poble que s'expressa votant en un referèndum d'autodeterminació. L'estat de dret no es pot veure com una suma de lleis intocables al servei del poder. Com diu Jordi Ballesteros a Catalunya Cristiana d'aquest cap de setmana, Catalunya és una petita nació, plena de contradiccions, amb gent  molt diversa que sempre s'ha d'escoltar. L'advocat Ballesteros recorda també que els països cívics, convivencials, democràtics, moderns, sempre son països d'ulls oberts, països que sempre voldran escoltar  la seva gent. Però a Madrid esperonen tot el contrari. No els interessen solucions, volen domini hegemònic  amb urgència, per ensorrar la dignitat catralana, mentre el poble català espera la independència i la repùblica com objectius immediats. Les banderes de confrontració, les camises blanques d'avui per demanar que renunciem a la independència i parlem amb   gent que no vol parlar amb nosaltres ñes una mobilització perduda en el caos de l'esforç per aturar la independència,  en el caos   del trencament polític d'Espanya amb Catalunya que és com s'ha de veure la situació. Volen que renunciem a la independència guanyada amb un referèndum d'autodeterminació, no prohibit a la Constitució ni al Codi Penal, que es va intentar impodir  per la força. L'unic diàleg que els interesa és la imposició de l'espanyolisme, aparcar el tarannà català i mantenir per la força la dependència política, econòmica,cultural i social de Catalunya. Què hi guanyen fent això? Es poden endur els diners, obligar a les empreses bancàries a modificar el domicili sociaol i provocar una fuga fiscal i promoure l'extracció de fons per por a un corralito. No veiem amb tot això cap esforç de bona fe per part d'Espanya com recomanaria l'Església. Veiem el retorn a un passat dictatorial. Catalunya és ara un motiu de procupació pel capitalisme europeu. Però  hi ha molts països que compten amb la capacitat democràtica de Catalunya i que estan disposats a fer un reconeixement unilateral  a la República Catalana un cop constituïda en un Estat català independent de l'Estat espanyol. La Catalunya republicana no està sola al món. Espanya que desconeix la ponderació s'allunya cada dia més dels valors democràtics.