violència espanyola, regressió i antidemocràcia

El full dominical d'avui parla de fer el bé com veritable sentit de l'amor. Estima qui fa el bé. No estima qui practica la violència i la brutalitat contra gent indefensa. Com deia Sant Ignasi de Loyola,  "L'amor, s'ha de posar més en les obres  que en les paraules". Però a Barcelona i altres poblacions, avui la policia nacional i la guàrdia civil s'esforcen per intentar tancar seus alectorals atacant  amb les seves armes la gent indefensa, donant cops de porra,  disparant pilotes de goma prohibides, utilitzant la força per fer mal. El poble és l'actor de la defensa i la resistència pacífica, mostrant la imatge de pau que vol trencar la violència policial. La gent vota. No es tracta d'una mobilització més. És un referèndum que recull l'expressió genuïna del poble. Molts ploren d'emoció. Molta gent d'avançada edat i amb cadira de rodes. La noblesa i la grandesa de protegir el poble l'han destruiï les forces espanyoles de seguretat desplegades a Catalunya. Realment han anat "a por ellos", que són els que volen votar i fer democràcia. És ara la violència contra la democràcia. Catalunya guanya, Rajoy i aliats perden. L'obra de Rajoy és la perversió i la blasfèmia, la mentida i la intolerància, la falta de bones obres i l'ús de la forca militar contra el poble.. La vergonya mundial ja no la poden evitar. Els videos del que està passant a Catalunya, ferits, pilotes de goma, vidres trencats, cops de porra, empentes, captura d'urnes,  ja han donat la volta al món i molta gent s'horroritza de veure com  els guardies civilks i la policia espanyola maltracten la gent catalana. l'Estat espanyol i el silenci del Rei acaben de signar la seva pròpia mort com a Estat democràtic  i la gent catalana reclama la suspensió d'Espanya com Estat membre de la Unió Europea  per fer ús de la força militar contra la població indefensa. Les mostres videogràfiques són  definitives per demostrar qui practica la violència ultrapassant el respecte obligat a les persones indefenses. i ha vingut a Catalunya a fer mal. Els Jutges  callen i permeten aquest estat de coses.  Han alterat l'ordre públic i s'han mostrat indignes de vestir l'uniforme que els identificava amb la seguretat dels ciutadans. Han deixat a la caserna la moralitat, els escrúpols, la consciència i la dignitat. Qui hagi donat l'ordre d'aquesta acció violenta hauria de dimitir si encara li queda quelcom de moralitat. De moment l'Alcaldessa Colau ha demanat la dimissió de Rajoy. Però també hauria d'abdicar el Rei Felip VI que s'ha arrepenjat en les idees de Rajoy  i ha seguit el paper del rei silenciós, amagat darrera Rajoy, sense exigir diàleg, sense voler parlar a fons del que passa  al poble que diu regnar. S'habien cregut tots que amb una mica de força i quatre querelles tindrien resolt el problema català. Ara el desig de denocràcia i independència és més actiu i fort que mai. El ridícul del Govern espanyol i la Corona no podien arribar tant lluny. No han volgut veure que la Sentència del procés la dictarà el poble, no els jutges. Varem veure ahir a la Sexta, davant Ana Pastor, a Iceta enmig d'Arrimadas i Garcia Albiol.Garcia Albiol avançant-se com el Ministre Mendez de Vigo, a dir que Puigdemont i Junqueras estan inhabilitats i no voldran parlar amb ells. No els reconeixen que representen el poble  català i són els caps de govern. Volen eleccions per intentar col·locar-se, Inés Arrimadas per Presidenta dela Generalitat i Garcia Albiol, no se sap, doncs ja és Senador, Diputat, Regidor i President del Partit Popular a Catalunya, amb uns bons sous. Embogits en la lectura interessada dels aconteixements i  El que no pensen és que el poble no els vol i menys després del dia d'avui en el que no es manifesten contra la violència  policial. Iceta va pel mateix camí de perdre més electorat encara amb els seus socialistes que no volen votar ni deixar votar. Els silencis són definitoris de certes actituds i de les contradiccions. La Corona està participant d'una greu crisi d'Estat  produïda per la incompetència del seu govern i la manca de cultura democràtica. El Rei, políticament desaparegut de l'escenari públic i en silenci institucional,  ha pres partit  per la bandera de Rajoy,  ha perdut el paper d'àrbitre de la vida política i amb ell la seva legitimitat, si és que la tenia. Però com va dir a Cuenca el 13 setembre, segueix defensant amb Rajoy que la Constitució prevaldrà per damunt dels qui  volen la fractura, sense voler reconèixer que el dret internacional que reconeix el dret al referèndum d'autodeterminació, és preferent i prevalent sobre la llei espanyola, de manera que el marc legal en aquest cas no s'acaba en la Constitució ni en les sentències del Tribunal Constitucional i el Codi Penal. Miri el Rei que la caiguda de  Rajoy no l'arrossegui. Espanya el necessitarà davant d'Europa per sortir del atzucat creat per la dreta  ultradretana i Rajoy.Assumeixin que Catalunya ja és forta d'Espanya i els catalans no hi volem romandre.