Rajoy, el fracàs de la violència

Han ferit i humiliat per generacions el poble català, gent pacífica, honesta i indefensa. La llei de la violència, la fúria i fer dany a les persones ordenat per Rajoy en nom de la llei   mordassa ha imperat aquest 1 d'octubre a la vista dels ulls del món. Espanya ha desacreditat als ulls del poble català la seva policia i la Guàrdia Civil, de per vida.   Rajoy que encara diu que no s'ha celebrat el referèndum i ha fet respectar la llei, troba  adequat a les circomstàncies i proporcionat el balanç de més de 800 ferits. Un Professor de Dret Constitucional de la Univewrsitat Carlos III deia ahir per TV que havia votat més o menys la mateixa gent que el 9N. Però callava l'actuació policial de segrest per la força i la violència mésw brutal que hem vist en democràcia, d'urnes a una quarta part dels col·legis que suposa un milió de persones o més a la que es va impedir votar. Catalñunya i elsw mitjans catalans declaren inacceptable la violència policial, El Bisbe Omella també s'en fa creus del que ha passat. Diputats estrangers volen portar Rajoy al Tribunal Penal Internacional per crims contra la humnanitat. La Moncloa s'ha mostrat com una farsa antidemocràtica i autoritària digne dels millors temps del franquisme. Els diaris catalans  destaquen la brutalitat policial contra la dignitat del poble català. És la derrota moral d'un Mariano Rajoy faltat d'ètica com molt bé senyalen els diaris estrangers. Ara Rajoy intenta fer clan amb ciudadanos i el PSOE. Ha de cobrir-se per què els altres diguin que ha fet el que havia de fer. Però el món sencer ha vist  com sota els temps del nazisme, el que és una actitud  insensible al clam democràtic i pacífic dels ciutadans. La indignació ciutadana és prou considerable per deduir que la gent vol la independència quan abans i fer fora aquestes forces expedicionàries enviades per l'Estat espanyol contra la democràcia catalana i  a trencar la convivència. Els que han anat a votar als vells feus socialistes tamb é han desbordat les previsions. Guàrdies civils andalusos pegant i maltractant de fet immigrants andalusos a Catalunya que volien votar. No han tingut cap consideració ni amb els petits ni amb els grans, i menys amb les dones. L'Acaldesa Socialista de l'Hospitalet de Llobregat, que demanava fa uns dies que la gent no anés a votar,  intentant parar sense èxit la violència policial contra els treballadors del seu municipi que anaven a votar.  I a Espanya ho celebren penjant banderes espanyoles als balcons, mentre alguns comencen a manifestar-se i a treure banderes republicanes.  El Rey Felip continua en silenci, no sabem si preparant la seva abdicació o pensant com fer-se més fort, tancat al seu palau, que paguem tots, davant el 90% dels vots que han sigut favorables a la independència catalana i la creació de la República Catalana. A la vista de la   fractura consumada Catalunya/Espanya provocada per la dreta radical i l'excés policial, l'editorial de La vanguàrdia es dedica avui a fer propostes per sortir del drama, demanant desinflamar i buscar una sortida dialogada. Però Catalunya no viu cap drama, la violència espanyola ha sigut la victòria catalana. No veuen que això no serveix de res amb un Govern mentalment del segle XIX, que no admet el diàleg amb els que vol posar a la presó i el té sense cuidado la mala imatge a l'estranger. Ni Pedro Sánchez podrá arribar a cap acord amb Rajoy per reunir-se amb Puigdemont i Junqueras tots els partits i prohoms de la democràcia. Rajoy i els qui el manen volen mantenir el setge i la derrota  de Catalunya en tots els fronts. De ridícol hem de qualificarf la portada de El País que diu que "el Gobierno impide por la fuerza el referéndum ilegal". Parlen d'insurrecció on no n'hi ha i defensen l'aplicació de la llei. e tot i que demanen a Rajoy que aclari si té un projecte de futur en democràcia i convivència polìtica, ara que no hi ha ni una cosa ni l'altra  per causa de l'estupidesa  de la Moncloa i uns fets distorsionats. Pacientment esperem la caiguda de Rajoy, i no se sap si també la del Rei Felip.  Han volgut cremar Catalunya  i en surten perdedors i ben cremats ells. No solucionen res, encara ho empitjoren, els articles de Fernando Savater,  Mario Vargas LLosa,  Juan Luis Cebrian, José Antonio Zarzalejos,  Eduardo Marina i Patxi López. Com deia Adela Genís a El Punt/Avui el passat dijus 28, "L'Estat espanyol s'ha tret la careta". Ja els anava bé un Estatut retallat  i el control competencial i financer de la Generalitat, que és el que els interessa a Madrid per anar xuclant l'economia catalana, recollint diners de Catalunya amb els que pagar el deute bilionari de l'Estat. Davant Europa, Rajoy s'ha d'explicar de  les violacions flagrants dels drets humans i els principis i  valors de l'article 2 del Tractat de la UE viscuts ahir a Catalunya amb ús de força millitar, intentant impedir votar, i el resultat de 850 ferits. És ben clar que els fets del propassat 20 de setembre van canviar les coses, i Catalunya ha dit prou.  Per Madrid això vol dir que d'on som no ens mourà ningú. La solució repressiva ha desqualificat l'Estat del tot. No volem aquest  Estat.  Volem una República catalana,  civilitzada, lliure,  independent i de drets socials. Com diu Lluís Llach, no renunciarem a ser el que som. I per cert, on son els 770.000 vots requisats amb les urnes a diferents llocs per la policia espanyola per fer creure que la participació fou minsa?  La realitat  , registrats 3.032.000 votants, o siigui el 56,75% de la població. El referèndum és vàlid i el resultat  favorable al si, aplicable segons el dret internacional de les nacions Unides i dels Tractats. La llei espanyola que Rajoy fa i desfà o  maneja com vol, no té res a fer contra el dret preferent i prevalent que li ve del món democràtic.