clash de democràcies

És preocupant que el 50% dels espanyols aprovi la repressió policial i la manifestació   ultradretana a Barcelona en suport del les accions policials i la Guàrdia Civilo que està ja investigant el Jutjat d'Instrucció nº 7 de Barcelona.  Una enquesta publicada diumenge a l'ABC diu que un 60% i un 34% de catalans estarien d'acord en que L'Estat suprimeixi l'autonomia catalana i assumeixi totes les seves competències en cas de declaració d'independència de Catalunya.  Però els espanyols no poden ni tenen dret a decidir sobre els catalans. Catalunya és un poble, minoritari avui a Espanya que han de respectar i tractar amb dignitat. L'editorial de El País d'avui dilluns era ben clara com missatge: "La manifestación de Barcelona pulveriza el relato del independentismo", afirmació que és totalment incerta, doncs una manifestació que no supera els vots emesos no pot desvirtuar el resultat d'un referèndum. Però no es paren a pensanr d'on ha sortit la gent i com ha arribat a Barcelona tanta gent com diuen. Trens i autobusos charter  amb retorn a Madrid, per la tarda anaven plens de manifestants. Quans eren doncs catalans i quans eren visitants? Les xifres estan per aclarir. Pel que hem vist pels informatius televisius, hi ha via gent que es contradeia,parlant sempre en castellà,  acceptant un referèndum pactat. Els aferrats al castellà, que viuen a Catalunya negant-se a parlar català i a conèixsr la cultura catalana només demostren ignorància, hostilitat lingüìstica per imposar el castellà i manca de respecte a la terra d'acollida. Per la tarda molta gent de classe alta tornava a les seves vivendes del barri de Sarrià portant les seves banderes espanyoles per la zona de Vía Augusta. Famílies senceres. Hi havia gent que manifestava un cert odi cap Catalunya dient que si els andalusos tornessin als seus poble d'origen, mal ho tindriem els catalans. Altres dient que la Constitució no es toca, quan precisament no es parlava de reforma constitucional al referèndum de l'1 d'octubre. Altres que s'oposaven al dret a votar, per què creuen que els catalans no poden votar contra la Constitució i declarar la independència en base a un referèndum que consideren ilegal. També gent que feia salutacions nazis i senyores que portaven samarretes amb  la imatge de Franco estampada. Va venir a fer miting en defensa de la legalitat constitucional per l`'unitat d'Espanya i contra la Generalitat que titlla de colpista, un Mario Vargas LLosa que cada 28 de juliol celebrava la  proclamació de la independència del Perù i la separació del Perù d'Espanya després d'una guerra d'alliberament.  Diuen els de la Societat Civil Catalana que van reunir 950.000 persones. La majora silenciosa espanyola havia despertat i la gent sortia al carrer a manifestar-se amb la bandera española. És bo elpluralisme i que qui pensa diferent  es manifesti. Però alardejant de xifres, no han calculat que la Via Laietana fa gairebé 20.000 m/2. Amb una densitat màxima, hi caben 66.000 persones. Per ser exactes, els 950.000  assistents a la manifestació pro Espanya que reivindica la  SCC, el Partit Popular i Ciutadans,  impliquen 14,5 via laietanes. Les 300.000 persones calculades per la Guàrdia Urbana, és un càlcul ben generós. Però venien a derrotar l'independentisme català, cridar "yo soy español" per recordar als catalans qui mana a Espanya, acompanyats de manifestants d'ultra dreta disposats al xoc, com han fet aquesta tarda a la manifestació tradicional del 9 d'octubre a València amb una també actuació policial que hem vist en els noticiaris. I d'això en diuen la defensa de la Constitució, deixant de banda els drets humans i el respecte a les llibertats dels demés, exigint presó per Puigdemont.   I per acabar-ho d'enredar el diputat Sr. Casado del PP de Madrid dient aquesta tarda que Puigdemont acabaria com el President Companys , treien  a la premsa informació de la Fiscalia que prepara noves querelles contra el President català.   Amb la seva imprudència Casado ha destapat que la Fiscalia fa el quen lin diu el PP. Fet molt greu  quan es confirmi que el PP dirigeix la política repressiva que executa la Fiscalia i darrera vde la Fiscalia els jutjats. Més greu encara si es veritat com diu la Razón avui que "no és delicte que un Parlament declari la secessió". A l'ABC encara ho enreden més dient Antonio Burgos que "Andalucía pierde una provincia" o Hermann Tertsch afirmant que no pot haver-hi diàleg entre legalitat i crim, doncs la manifestació de diumenge també era per defensar l'estat de dret, el pluralisme i la unitat d'Espanya. Per Tertsch, "la defensa d'Espanya implica la lucha contra el nacionalismo para derrotar-lo, deslegitimarlo i neutralizarlo como factor decisivo en la política española". L'anticatalanisme segeuix sent un punt necessari de la política conservadora espanyola per guanyar vots a Espanya. La Ministra de Sanitat Senyora Dolors Montserrat deia que era feliç a la manifestació i que era per ella un dia històric. La línea política la marcava Vargas LLosa dient que voliem destruir 500 anys d'història    , dient que "el nacionalisme ha omplert la història de guerres, sang  i cadàvers, per què la passió pot ser destructiva i feroç quan la mouen el fanatisme i el racisme".  Crec que Vargas Llosa s'equivocava, doncs no existeix a Catalunya un nacionalisme  sectari ni fanàtic.  El que deia és aplicable a l'Espanya de Franco que sembla voler imposar-se a la Constitució. Hem patit els catalans violència  contra els drets fonamentals i contra la democràcia, i no va  destinar cap paraula a  defensar els 850 ferits per les càrregues policials de diumenge 1 d'octubre a Barcelona i altres poblacions. Va atacar la dignitat de la societat catalana, quelcom imperdonable en una persona llegida i il·lustrada. Venia a aplaudir la ocupació espanyolitzant i promoure la divisió entre els que viuen i treballen a Catalunya, molts desconeixedors de la realitat, motivats per la política oficial de la por o les males perspectives anunciades per Espanya. Vargas Llossa i Josep Borrell no van voler entendre que Catalunya, per una qüestió de dignitat nacional,  en l'actual context de menysteniment,  repressió i intervenció no acceptarà la submissió, el retrocés i l'empobriment a favor d'Espanya. L'objectiu de declarar la independència i proclamar la República Catalana, amb respecte a les minories, és l'única via cap a la llibertat de tot el poble, adherit o no al procés per la independència.