República Catalana en curs

El camí cap una república Independent i sobirana, de dret, democràtic i social, ha quedat obert amb la declaració política d'independència feta pel President Puigdemont aquesta tarda al Parlament de Catalunya. El President ha assumit en el seu discurs el resultat favorable a la independència de Catalunya del referèndum celebrat amb totes les dificultats el passat 1 d'octubre.  La independència romandrà oberta a tots els ciutadans de Catalunya, siguin o no independentistes.  El document declarant la independència ha quedat signat per tots els diputats pro independència de Catalunya a la Sala Auditori del Parlament després de la sessió parlamentària. El mateix President, immediatament de fer la declaració d'independència, ha dit que la declaració quedava en suspens per afavorir  negociacions amb el Govern espanyol. Ha volgut deixar oberta la porta a la   concòrdia entre nacions  ben diferents, sabedor de que  hi ha  interessos  per mediar i rebaixar la tensió existent. Però a Madrid,  arriben notícies de la negativa del Govern Rajoy a dialogar amb Catalunya. Nosaltres no som Estat, no tenim dret a la igualtat. S'espera  que demà, en un Consell de Ministres extraordinari acordin posar en marxa  el procediment de l'article 155 de la Constitució per destituir Puigdemont i convocar eleccions autonòmiques com demanen PSC i Ciutadans.  Tampoc  suspendran les accions judicials ja posades en marxa contra dirigents polìtics  i alts funcionaris de Catalunya.  Suspendre l'aplicació de la independència no rebrà la contrapartida de suspendre la repressió de l'Estat espanyol. Segons la "Declaració dels Representants de Catalunya" que ja circula per les xarxes, es reivindica la  mil·lenària nació catalana amb les seves institucions pròpies que han exercit l'autogovern amb plenitud. El document  recorda que el parlamentarisme ha estat la columna sobre la qual s'ha sustentat les institucions catalanes, amb unb  sistema jurídic cristal·litzat en les "Constitucions  de Catalunya". Amb la Declaració es dona per restaurada la sobirania perduda.  Es subratlla que Catalunya ha sigut en tot lleial a l'Estat espanyol  el qual ha respost ambl a denegació del reconeixement de Catalunya com a nació,  practicant una recentralització i un tractament econòmic injunst a més de discriminació loingüística i cultural.  Es recorda que l'Estatut d'Autonomia de 2005, refrendat pel poble català fou judicialment retallat  pel Tribunal Constitucional, trencant el pacte polìtric existent, al que s'afegeix la intervenció de fet de l'autonomia administrativa catalana. Les institucions de l'Estat han negat tot diàleg a Catalunya. Iniciada la repressió contra la decisió de celebrar un referèndum d'autodeterminació reconegut pel dret internacional, el Rei d'Espanyaha abandonmat la seva neutralitat i funció moderadora per convertir-se en part i instrument garant dels atacs a la població indefensa davant les urnes. El document declara la República Catalana con uina mà estesa al diàleg, oferint el pacte amb Espanya per resoldre els conflictes polìtics. El document declara l'entrada en vigor de la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, instant la comunitat internacional a aturar la violació dels drets civils i polìtics en curs, afirmant la voluntat inequívoca de Catalunya. Seguim la vía eslovena, com sempre amb tota la paciència. Donem oportunitat a que el món ens escolti i que reflexionin els que volen imposar el poders dels Estats   per damunt dels pobles i les seves tradicions. No podem fer ni un pas enrera   com demana la gent, però sense perdre l'esperança i confiant en la impecable actuació del President Puigdemont. La fe farà caure el mur creat per Rajoy esperonat per la ultradreta i els grans empresaris i interessos que el governen.El Govern d' Espanya ja comença a ser conscient de que no pot provocar més inestabilitat ara que li estiren les orelles des de l'estranger, sabedor de que no pot pagar el deute públic. En cap cvas ens hem de deixar portar pel pessimisme per molt que ens persegueixin per fer-nos baixar el cap. Les porres i les amenaçes, les deslocalitzacions fiscals d'algunes empreses no ens ha d'amuinar ni angoixar com pretenen tot dient-nos que això de la independència i de crear una República Catalana és inacceptable i tindrà conseqüències.  Demà veurem  amb que ens surt Rajoy després del Consell de Ministres i per la tarda a la Sessió parlamentària a Madrid.   Si no rebaixen la tensió, no aturen la repressió i es neguen a dialogar o a rebre i parlar amb mitjancers i mediadors sobre la voluntat democràtica dels catalans i la celebració d'un nou referèndum pactat, llavors s'haurà de posar límit a la suspensió de la Declaració d'Independència. Han passat 300 anys des de la ocupaciió i annexió de Catalunya per la força. No em puc creure que l'ajornament de la proclamació definitiva de la República sigui per les pors de gent del PDECAT o altres pressions. No vindrà ara de 15 dies o de sis mesos. Però si la resposta demà és aplicar les tàctiques franquistes, detenir el President Puigdemont acusat de rebel·lió, suspendre l'autonomia catalana  en base a l'article 155 de la Constitució i convoquen eleccions, llavors els catalans hem d'anar a guanyar per majoria absoluta, foragitar democràticament per la vía electoral els partits  partidaris de la repressió i les vulneracions denunciades dels drets humans a Catalunya. Un cop constituït el nou Parlament, que es declari sobirà i proclami la independència. No hi haurà altra camí si Espanya segueix embogida amb  el seu esperit hegemònic d'un Imperi caigut i segueix negantse a arribar a un acord amb els legítims representants de Catalunya. La República Catalana és en curs. Europa no podrà secundar la repressió orquestada pel Govern d'Espanya per una questió política. Aquest stop and go d'en Puigdemont em sembla fantàstic.No crec que sigui una falta de visió estratègica del Govern Català. El que va dir Mas de que Catalunya no està preparada per la independència, em sembla una visió  errònia de la capacitat catalana que no crec hagi influït en el President. Que l'Alcaldessa Colau no vulgui ara la independència, tampoc atura el procés. L'ambiguïtat a que ens té acostumats l'Alcaldessa  no soluciona cap problema, només la fa visible molt propera als unionistes. Demostra que també a Podemos hi ha divisió d'opinions i sobre la diversitat es gronxa l'Alcaldessa amb el seu afany de notorietat.