Ponts trencats, falsa concòrdia

L'Estat espanyol i el seu govern continuen sense entendre la qüestió catalana. Ara parlen de ponts en el moment en que els han trencat tots i estan disposats a fer el boicot a la nació catalana per fer fracassar qualsevol procés d'independència. Parlen de diàleg que neguen per celebrar una consulta democràtica a Catalunya. Parlen de pluralisme de la societat catalana el dia de la Hispanitat intentant imposar la idea d'un sol país sota la bandera espanyola, l'idioma del diccionari de l'espanyol i el pensament unionista a la pluralitat de països catalans. Diu el mateix president Rajoy en un article que publica avui el diari El País que el camí de la concòrdia és el diàleg i la llei, la qual cosa queda molt bé des de un punt de vista retòric i estètic, fent apel·lació a més a l'experiència democràtica, la que nega els drets de les nacions que viuen i lluiten per el seu autogovern, parlant d'una tolerància i una generositat que no practica l'Estat amb Catalunya. Fonamenten la concòrdia en la llei que si és injusta només ferirà els sentiments d'els pobles als que s'apliqui. Afirma que existeix una democràcia espanyola que veiem no té res a veure amb la democràcia que vol Catalunya, i parla d'una generositat que tampoc veiem en els missatges de la vicepresidenta del govern espanyol. Es refereix a la Hispanitat que avui celebren els unionistes antisobiranistes amb una concentració a Barcelona amb banderes alienes a Catalunya i el nou Rei amb una desfilada militar a Madrid. Parla de l'hispanitat com un vincle d'unió entre tots els espanyols en general de la que afirma dona sentit a l'Espanya actual. De totes les maneres no veiem cap vincle unió excepte la llengua castellana, avui senyalada com l'espanyol, quan resulta que tots els països d'amèrica de l'àrea hispana es van separar de l'Espanya Imperial no precisament per vincles de germanor sinó per acabar amb l'abús i l'esclafament de cultures, eliminació de pobles, l'esclavatge i l'expoli. Eren temps de dictadures, monarquies absolutes i no hi havia democràcia ni a Espanya ni als territoris d'ultramar, tampoc concòrdia social, la que avui no trobem a les relacions entre els pobles ibèrics. El president Rajoy s'equivoca o no diu la veritat del que passa, seguint una construcció merament teòrica per quedar estèticament bé. Diu que s'han d'abandonar imposicions i impulsar l'espèrit de moderació. I sempre posa com a límit la llei i la legalitat actual contra el que diu són "órdagos", no reconeixent que el que ataca són actes democràtics d'un poble que vol ser lliure de lleis injustes, que es vol autogovernar dins la Unió Europea. I torna a dir que no hi ha concòrdia sense la garantia de la llei, quan la concòrdia és qüestió social i política. Si la llei està feta i aplicada històricament per esclafar nacions com la catalana, és evident que la llei constitucional espanyola actual no és garant dels drets polítics de la nació catalana, doncs no respecta l'article 21 la Declaració Universal de Drets Humans de les Nacions Unides que reconeix la democràcia directa, el dret a votar per decidir els ciiutadans el que volen. Al menys reconeix el Sr. Rajoy que hi ha catalans i espanyols, encara que els vol vincular a tots amb l'hispanitat. Ha dictat sentència dient que la realitat de Catalunya s'ha de realitzar dins del conjunt d'Espanya a la que ha de sumar la seva identitat que no precisa sigui nacional i amaga la paraula regional. Que li tradueixin al català al Sr. Rajoy un article com el que publica avui El País en l'edició de El pais.cat no significa més que un acte d'oportunisme. El president Rajoy ha oblidat també parlar de la problemàtica social, la fam, l'atur, la sort dels discapacitats i la gent gran sense mitjans. No parlar avui dels problemes reals i de les deficiències estructurals de la societat és no parlar de concòrdia. els discursos buits són falses crides a la concòrdia i el no res. Es podien a més haver-se estalviat la desfilada militar a Madrid i donar els diners esmerçats que facilment superaran el milió d'euros als menjadors socials i per equipaments hospitalaris. Tots ho hauriem celebrat. Prenguin nota ses majestats per l'any vinent.