s'ha acabat el silenci

El Rei Felip VI parlava avui de l'Espanya unida durant l'acte de lliurament dels premis Príncep d'Astùries referint-se a una Espanya sense divisions ni discòrdies. El Sr. Rajoy, disposat a mantenir la discòrdia amb Catalunya torna també avui a la grenya contra la nova consulta del 9N que serà més una recollida de signatures i pretèn parar-la dient que és un acte antidemocràtic, com si només fos democràtic tenir un cens fet des de l'Estat, menystenint la Generalitat i el poble català. Rajoy no vol v eure ni reconèixer que la gent vol que sigui la societat civil la que porti endavant la votació i que els partits, els polítics i el govern de Catalunya es quedin quiets a l'espera del resultat. La iniciativa l'havien de dur conjuntament ANC i Omnium Cultural. Però no ha sigut aixís, doncs el Govern de la Generalitat s'ha posat al davant. Els partits polìtics v aren voler prendre l'iniciativa i finalment la iniciativa se l'ha quedat el President Mas per mèrits propis i millor gestió més que no pas per convenciment. Cal seguir el desenvolupament dels aconteixements d'aquest "estar sobiranista" que seran força interessants, doncs fer un cens per poder votar, per inscripció prèvia com als Estats Units, entre d'altres països, no es pot considerar un acte democràtic ni il·legal quan a més la consulta o matèria de votació no és oficial i no vincula. També ens hem assebentat que el Govern de l'Estat espanyol no vol que el Govern de Canàries tiri endavant la consulta o referèndum sobre les prospeccions petrolières al voltant de les illes. Ara si que seriosament ens hem de posar a fer l'anàlisi política de qui es comporta antidemocràticament no deixant parlar la ciutadania. No m'havien explicat en tot cas que el progrés de l'activitat política consisteix en deixar que decideixin els que governen l'Estat espanyol, i que parlar de democràcia a Catalunya és tornar a l'edat mitjana. No lliga gens aquesta afirmació política amb la que ens han obsequiat avui des d'el Govern Central i des de l'acte del lliurament dels premis Príncep d'Astùries amb la realitat i les aspiracions del poble català, ni té explicació doctrinal, ni científica ni intel·lectual. Senzillament preocupant aquesta mena d'actituds desconeixedores allunyades de la realitat. Cada vegada més es demostra també que la Monarquia com institució no té ja cap sentit i s'ha convertit en una despesa costosa i innecessària per els contribuents en una democràcia moderna.