tic tacs dictatorials

Aquesta expressió amb la que titulo aquest post no és meva. Me la va dir una companya que ha ocupat càrrecs i que va deixar-los per promoure la renovació. Segons ella romandre massa temps en un càrrec produeix tic tacs dictatorials. I té força raó. Veiem sinó com es comporta el President Rajoy amb el cas català. Sembla que l'obssessioni parlar de la llei com a element limitador de les llibertats i drets. Però parla d'una llei imprecisa que permet moltes interpretacions, incloses les contràries al que ens diu cada vegada que es parla de Catalunya. Sembla que ens vulguin tractar com durant la guerra dels cristians sota l'Imperi absolut dels Austries contra es turcs, ja fa uns quans segles. Els cristians enviaven copioses tropes, com explica Erasme de Rotterdam en el seu "elogi de la follia", gerrejant amb fortuna vària, demostrant però tenir poc seny. Les argúcies teològiques o com ara jurídiques son exponents de frivolitat i grandíssima impietat amb la democràcia, embrutant més la política del que ja ho està. La frivolitat i la manca de seny en la consideració negacionista dels drets i llibertats dels pobles com el català no és més que l'expressió dels tic tacs dictatorials a que la història ja ens té acostumats. Aquests tic tacs són contraris al manament bíblic d'estimar a Déu sobre totes les coses i als demés com a nosaltres mateixos. La democràcia amb el diàleg condueix a estimar. Qui no estima, maltracta o menysté els que li són crítics o li discuteixen les seves decisions i demanen l'exercici de drets reconeguts per la llei i la democràcia europea. Voler construir una democràcia avançada i eficaç per la resolució dels conflictes socials i lluitar contra les desigualtats socials no es pot considerar una iniciativa antieuropea ni antidemocràtica.